Pàgina:Iliada (1879).djvu/94

ánimas han baixat á las moradas de Plutó. Te convé, donchs, que al espuntar la nova aurora suspengues los combats. Reunim l' armada; ab l' ajuda de nostres bous y muías amontonem en cercle los morts; cremémlos prop dels vaixells, y recullim sas ossamentas, per entregarlas als seus fills quan serem de retorn á nostra patria estimada. Aixequem ara, per tots ells, en la plana una tomba demunt de l' ara comuna. Junt á la tomba, construimhi al moment, á fi de que protegeixen á la flota y á la armada, elevadas torres y una muralla, ab portas obertas per passarhi 'ls carros; obrim al peu d' aquestos murs un enfonsat fosso que rodejará 'l camp y deturará 'l pas als homes y als corcers, si may per mav los Troyans atrevits volen portar fins allí las sevas armas.»
 Diu aixó y 'ls reys aplaudeixen.
 Al mateix temps los Troyans, en lo punt mes elevat de l' escarpada ciutat d' Ilió, devant los pórtichs de Priam, tenen la junta, tumultuosa y de terror plena. Lo sabi Antenor parla 'l primer en aquestos termes:
 «Escolteume, Troyans, fills de Dardanos, y vosaltres, aussiliars: vaig á dirvos lo que dins de mon pit lo cor m' inspira. Creyeume: donem als Atridas, perque se l' emporten, l' Argiua Helena, y ab ella tots los seus tresors. Nosaltres estém combatent contra la fe d' una aliansa jurada, y no n' espero res de bó per nosaltres, si no feu lo que us dich.»
 Dit aixó se 'n entorna á son siti. Allavors lo diví Alexandre, espós de la rossa Helena, s'aixeca y respon rápidament ab aquestas paraulas:
 «Antenor, no pots dubtar de que 'l teu discurs no m' es grat: tú estás en lo cas de pensar mes bè y d' aconsellar millor; y si es veritat que parlas seriament, es que 'ls deus mateixos t' han ofuscat la rahó. Tingueu entes, y ho declaro devant dels valerosos Troyans, que no entregaré pas á Helena. Los tresors que ab ella vaig endúrmen d'Argos á mon palau, estich disposat á donarlos, y encara hi afegiré riquesas propias meuas.»
 Dit aixó, se 'n entorna á son siti. Allavors s'aixeca Priam, descendent de Dardanos, tan sabi com los deus; ab lo cor ple de bona voluntat, diu:
 «Escolteume, Troyans, y vosaltres, aussiliars: vaig á dirvos lo que dins de mon pit lo cor m' inspira. Anem á la ciutat á pendre l' aliment de costum. Disposeu las guardias, y que cada un vigile quan li toque. A trench d' alba Ideos anirá á la flota per enterá als Atridas la promesa d' Alexandre, causa de nostras discordias. Per altra part los hi dirá prudentas paraulas, perque 's determinen á suspendre 'ls combats terribles y donarnos temps per cremar nostres morts. Després tornarem á combatre fins y á tant que 'l destí