Pàgina:Iliada (1879).djvu/92

dels Aqueus, fins ab l' ausencia del irresistible Aquiles, cor de lleó. Aquest héroe está ociós en sos navilis, per efecte de sa cólera contra Agamemnon, rey dels pobles. Mes encara som molts y valents los que 't plantarém cara ab alegría. Comensém, donchs, al instant lo combat.»
 Lo gran Héctor, del casco brillant, li respon:
 «Ayax, rebrot de Júpiter, fill de Telamón, príncep dels pobles, no probes d' intimidarme com á una débil criatura, com á una dona inhábil en los treballs de la guerra. Ja hi estich fet en l' art de combatre y de véncer als héroes. Ja sé manejar l' escut ab una y altre má. Me correspon lluitar ab audacia. Sé, desde dalt d' un carro dirigir entre 'l combat mas fogosas eugas; y en los combats á peu sé tambe móurem per evitar los colps de Marte. Pero no vull fer cap traició á un héroe com tú, ni 't vull donar cap colp deslleal. Cara á cara guayta la meva llansa ¡que ella 't puga alcansar!» Dient aquestas paraulas, blandeix sa prolongada llansa; la tira y teca en lo formidable escut d' Ayax, y torada sa vuitena planxa, la de bronzo; la punta indomable penetra á través de sis pells de bou: la setena la detura. Ayax tira després sa prolongada llansa que toca al escut arrodonit del fill de Priam: lo travessa, 's clava en la corassa y prop del ventre esquinsa la túnica del héroe; pero aquest s' inclina y aixís s' aparta de la negra mort.
 Los dos arrencansas prolongadas llansas y s' embesteixen l' un al altre, com si fóssen lleons famolenchs ó robustos singlars decidits á no deixarse véncer. Lo fill de Priam pega una llansada en mitj del escut del enemich, mes no 'l traspassa: la punta de la llansa se li tors en la planxa de bronzo. Allavors Ayax salta acometent, travessa ab sa llansa l'escut del Troyá, del que 'l conté l' embranzida, y 'l fereix en la garganta, de la que 'n degota tot seguit una sanch negra. Héctor, per aixó no para de combátrer. Recula y ab sa robusta má arrenca de terra una pedra negra, grossa, punxaguda: la rebat vers lo centre del escut d' Ayax y 'l bronzo llonsa un prolongat ressó. Ayax tot seguit, aixeca una pedra més grossa encara; la llensa remolinejantla, donantli una forsa inmensa y la fá cáurer, pesada com una mola, demunt l' armadura d' Héctor, que doblega'ls genolls y cau d' espatllas, entrabancat pe 'l seu escut. Mes tot seguit Apolo l' aixeca.
 Ja, l' espasa en la má, 'ls dos guerrers van á donarse colps furiosos, quan los heralts, enviats dels deus y dels homes, s' avansan: Ideos, de part dels Troyans; y Taltibi de part dels Grechs; abdós d' una prudencia consumada.
 Esténen los seus ceptres entre 'ls combatents y Ideos abundant en sabis consells, exclama:
 «Pareus, ¡oh estimats fills! de lluitar y de combatre. Júpiter,