Pàgina:Iliada (1879).djvu/91

«¡Poderós Júpiter, que l' elegit siga Ayax, ó'l fill de Tideo, ó 'l rey de la rica Micenas!»
Mentrestant Néstor remena 'l casco, y 'n fa saltar la sort pe 'l qui 'ls mateixos Grechs desitjavan: Ayax. Un heralt, l' agafa, y corrent per tota la multitut, comensant per la dreta, la mostra als capdills dels Aqueus. Los que no la coneixen, refusan la sort: mes quan l' heralt, després d' haberla ensenyada á tothom, arriba prop de Ayax, que l' habia escrita y tirada dintre 'l casco, aquest allarga la má y l' heralt li dona; lo guerrer, veyent la senyal que ell li habia fet, la reconeix, se n' alegra de tot cor, y deixantla caure á terra, esclama:
«Amichs, aquesta senya es la meva, y me 'n alegro de tot cor, perque espero deixar vensut á Héctor. Vaig á posarme l' armadura; mentrestant imploreu al fill de Saturno, pregueu silenciosos perque 'ls Troyans no senten los vots que feu, ó millor, pregueu en veu alta, perque jo no tinch temor de ningú. Cap guerrer me fará girar l' espatlla ni per forsa ni per astúcia, puig no vaig néixer ni 'm vaig educar en Salamina per quedarme inepte fins aquest extrem.»
Diu aixó, y 'ls Grechs dirigint la mirada al cel pregan á Júpiter en aquestos termes:
«Deu poderos que regnas desde las alturas del Ida, grandíssim, gloriosíssim, permet que Ayax triunfe y concedeixli una brillanta fama; mes si tant vols á Héctor, si vetllas per ell, concedeix als dos héroes igual forsa y la mateixa gloria.»
Durant aquesta pregaria, Ayax s' ha posat l' armadura de bronzo brillant. En un moment lo seu cos s' ha vist cubert ab las armas. Surt l' héroe animós. Del mateix modo que camina 'l jegantesch deu de la guerra quan va á barrejarse ab los humans que Júpiter entrega á la Discordia devoradora y als furors de las batallas, aixís mateix camina 'l gran Ayax, muralla de la Grecia. Llensant miradas acompanyadas d' un terrible sonrís, ayansa ab un pas superbiós y blandeix sa prolongada llansa. Al véurel los Argius senten una viva alegría, y 'l terror fa tremolar los genolls dels Troyans. Lo mateix Héctor sent colpejar lo seu cor en son pit esforsat, mes no pot fugir per tornar entre las columnas de sos companys, puig que ell es qui ha provocat als Grechs al combat.
Ayax s' hi acosta portant un escut reforsat com una torre, en lo que 'lbronzo cubreix set pells de bou. Tiquios, lo mes hábil dels armers, en sa casa d' Hilea, va fer per l' héroe aquest escut superior, de set pells de toros robustos, cubertas de bronzo. Ayax estén devant de son pit lo gros escut, y deturantse prop d' Héctor, li fá aquestas amenassas:
«Héctor, ara vas á sapiguer, cos á cos, lo que son los capdills