Pàgina:Iliada (1879).djvu/88

Aquesta pàgina ha estat revisada.

persuadirte! escolta lo que es mès preferible de tot. Suspenguem avuy la guerra y la matansa. Un altre jorn los guerrers combatrán fins que arribi l'últim moment de Troya, ja que de tot cor, ho deesas, vos plau destruirla.»
 —«Siga aixís,—respon Minerva,—y precisament es aquest lo propòsit que desde l'Olimpo 'm porta entre 'ls Troyans y 'ls Grechs. Mes dígam com pensas fer terminar lo combat.»
 Lo rey, fill de Júpiter, contesta:
 —«Animem lo valor formidable del bélicos Hector : si provoqués á un dels Grechs de las cnémidas de bronzo, á bátres cós á cós ab ell, en un combat terrible, 'ls Grechs irritats induhirian á un de sos capdills á lluytar contra 'l noble Héctor.» Diu aixó, y la deesa no refusa donar son consentiment. Helenos, fill estimat de Priam, quan las dugas divinitats deliberan, comprén en son interior l'objecte que desitjan : s' acosta tot seguit á Hector, y li diu :
 —«Héctor, fill de Priam, igual en prudencia á Júpiter, ¡pogués persuadirte jo, que só ton germá! Ordena als demés Troyans, y á tots los Argius que s'assenten. Tu mateix provoca á un dels Grechs á bátrers ab tú, en un combat terrible. Lo teu destí no es pas que deguis sucombir, ni trobar la mort. He sentit assegurar-ho als deus inmortals.»
 Aquestas paraulas omplan d' alegría al noble Hector. S'avansa entre las duas armadas, y deté las columnas troyanas, estenent devant d'ellas la seva llansa prolongada. Tots se deturan; Agamemnon per la seva part fá seure ais Grechs. Las duas divinitats, encantadas d'aquest espectacle, prenen la forma de dos buitres y's posan entre las brancas del faig, consagrat á Júpiter.
 En fileras espessas los guerrers s'assehuen, erissats de cascos, escuts y llansas. Aixís com las onadas se revoltan, quañ lo Cefir llensa son buf de sobte demunt la mar, que pren al moment un aspecte negrench, aixís mateix s'agitan en la planura, las columnas dels Grechs y dels Troyans. Héctor, entre una y altra armada, parla en aquestos termes:
 —«Escolteume Troyans, y vosaltres Aqueus de las bellas cnémidas: vaig á comunicarvos lo que en mon pit, lo cor m'inspira. Lo fill de Saturno no ha pas sostingut nostra aliansa ; y encara en son pensament nos prepara danys, tant als uns com als altres, fins y á tant que vosaltres vos apodereu de Troya, ó que sucombiu al peu de vostra flota. Entre vosaltres se troban los més braus de tots los Grechs. Si qualsevol d'ells té 'l cor disposat á que combati contra de mí, que surti de las columnas per bátrers ab lo diví Héctor.
 «Veus aquí lo que jo proposo: Que Júpiter siga d'aixó testimoni; si l'héroe adversari meu, m'atravessa ab sa prolongada