Pàgina:Iliada (1879).djvu/80

 Ditas aquestas paraulas, los dos héroes baixan dels carros, y encaixan afectuosament, contrayent una aliansa inviolable. Allavors, Júpiter, fill de Saturno, ofusca á Glaucos la rahó, tota vegada que cambía sa armadura ab lo fill de Tideo; aquella d' or pur, aquesta de bronzo. ¡Valía la de Glaucos lo preu d' una hecatomba, y la de Tideo, 'l preu de nou bous!
 Héctor, entretant, arriba prop del faig, y de las portas Esceas. Entorn d' ell s' amontonan las matronas y las doncellas troyanas; demanan totas, novas de la sort dels seus fills, dels seus germans, de sos aymats, de sos esposos. Mes ell las hi prevé que han d' anar totas ab órdre á implorar als deus, que sobre de moltas d' ellas amenássan grans calamitats.
 Tot seguit arriba al magnífich palau de Priam, que está rodejat d' un pórtich superbo; en l' interior, hi ha cinquanta cambras nupcials, construidas, l' una al costat de l' altra, de finíssimas pedras. Allí habitan, junt ab sas esposas, los fills de Priam. Al altre costat, en front d' aquestas, en lo departament de las donas, s' hi troban també una al costat de l' altra y construidas de finíssimas pedras, dotze cambras nupcials ab los sostres superbos, ahont habitan, junt ab sas castas esposas, los gendres del rey. Aquí es ahont Héctor troba á sa generosa mare que 's dirigía á l' estáncia de Laodicea, la més hermosa de sas fillas; Hecuba li agafa la má, y esclama:
 — «¡Fill meu! ¿cóm es que deixant la guerra, ahont s' hi veu l' audácia, tornas á prop meu? ¡Ah, sens dubte, 'ls crudels fills de la Grécia 'ns oprimeixen combatent al peu de nostras murallas! Aixís es que 'l teu cor t' induehix á pujar al cim de la ciutadela, per alsar las mans envers Júpiter. Mes, espérat un moment; te portaré un ví delectós; ab ell farás libacions á Júpiter y als altres inmortals; y tot seguit te será convenient per béurerlo en abundancia. Lo ví reanima las forsas d' un guerrer abatut de fatiga, y tú estás fatigat de defendre als teus companys.»
 — «Venerable mare méua, respon lo magnánim Héctor; no 'm portes pas aquet ví reparador, perque tinch por de que 'm treuría las forsas, y 'm faría oblidar lo meu valor; per altra part temo de fer libacions al pare dels deus, ab las mans impuras; y tampoch está permés implorar, tacat de sanch y plé de pols, al poderós fill de Saturno. Mes tú, mare méua, convoca á las venerables Troyanas; aneu, ab perfums, al temple de Minerva, la que conduehix al botí; deixéu demunt la falda de la deesa lo mantell més preciós, lo més gran dels que hi lia en ton palau, lo que tú preferescas de mólt sobre 'ls altres, y fésli la prometensa de sacrificarli en son temple dotze badellas sense domar, si té pietat de Ilió, de las donas Troyanas, y de sas tendras criaturas; si consent en allunyar de