Pàgina:Iliada (1879).djvu/79

de serpent, per la boca vomitava flamaradas impetuosas y terribles. Dócil als auspicis divins, Belerofon l' exterminá. Tot seguit va combatre ab los il-lustres Solims, y si la fama 's té de creure, may s' ha vist més terrible lluyta sostinguda entre 'ls homes. Per últim vá destruir á las varonils Amassonas. A son retorn, lo rey li prepara la derrera y formidable emboscada; vá escullir en la vasta Licia, als més valents guerrers, y 'ls colocá pe 'l camí que ell debia fer; mes, ni un sol d' ells vá tornar á sa morada: lo formidable Belerofon los matá tots. Lo rey allavors reconegué que era de 'l estirpe dels deus, y 'l retingué en Licia; va casarlo ab la seva filla y volgué que compartís ab ell los honors del imperi. Los Licis li donáren, dels seus camps, un gran cercat de térras de cultiu, rich per sas vinyas fecundas y pe 'ls seus blats abundants. L' il-lustre Belerofon tingué de sa esposa tres fills; Isandro, Hipoloco y Laodamía. Lo prudent Júpiter vá unirse ab Laodamía, que d' aquesta unió, engendrá al diví Sarpedon. Mes Belerofon vingué á esser odios als inmortals; y tot sol anava errant per la plana d' Alió, rosegant son propi cor, y fugint dels senders freqüentats pe 'ls humans. Diana, irritada, vá perseguir áb sos darts á sa filla Laodamía; y Marte, insaciable de guerra, matá al seu fill Isandro en un combat contra 'ls il-lustres Solims. Hipoloco fou mon pare, y jo declaro esser son fill; ell m' enviá á Ilió recomenantme, sobre tot, que combatés ab valentía, y que per tot estigués en la primera fila, per no deshonrar lo nom dels meus antepassats, que, axis en Efira, com en los camps de Licia, se distingíren entre 'ls més braus. Aquest es mon llinatje; aquesta es la sanch de la que m' honro de descendeixe.»
Aixís diu: Diomedes, plé d' alegria, planta sa llansa en la terra fértil, y dirigeix al pastor de pobles aquestas dolsas paraulas:
— «Certament ets per mí un antich hoste paternal, perque'l diví Eneo, mon avi, un dia rebé en son palau al esforsat Belerofon, y allí 'l tingué durant vint dias. Los dos héroes se féren nobles presents: Eneo vá donarli un rich talabart de porpra, y Belerofon una copa d' or, que al anármen he deixaten ma morada. No tinch cap recort de Tideo. Era jo encara mólt petit quan se 'n aná á Tebas, ahont desaparesqué l' armada dels Aqueus. Só, donchs, en Argos, y entre 'ls Grechs, ton hoste benvolgut; tú ho serás meu en Licia, quan hi aniré entre aquestos pobles. Evitem, en la lluyta. 'l creuhar entre 'ls dos nostras llansas. Prou hi haurá altres Troyans ó auxiliars seus, á qui perseguiré, ó á qui 'ls deus me portarán al devant, perque cáiguen baix los meus colps; y tú, també trobarás Aqueus per poder matar. Més, cambiemnos las armas l' un al altre, perque tots sápigan que 'ns preciém d' esser hostes l' un del altre, com herencia de 'ls nostres ávis.»