Pàgina:Iliada (1879).djvu/78

montanya sagrada de Nisa; feridas per l' homicida Licurgo, las Bacantes, deixáren caure sos tirsos; lo deu, espantat, se sumergeix en las onas de la mar, y Tetis lo reb, tremolós, en sos brassos. ¡En tanta de manera las amenassas d' un hóme 'l colmaren d' espant! Més los deus s' indignáren; lo fill de Saturno privá de la vista á Licurgo, y sa vida fou allavors molt curta, perque 's vegé aborrit de tots los inmortals. No voldria, donchs, lluitar contra las divinitats ditxosas. Mes si tú ets un dels humans, que 's nudreixen dels fruits de la térra, acóstat més, á fí de que 't veiges ben prompte ran de la mort.»
L'il-lustre fill el' Hipoloco, respon en aquestos termes:
— «Magnánim fill de Tideo, ¿perqué 'm preguntas pel meu orígen? Las generacions dels homes, son com las de las fullas. Lo vent tira las fullas per térra, més lo fecundo bosch ne produheix d' altras, y l' estació primaveral retorna: aixís mateix la rassa dels humans neix y passa. Ara, si desitjas sapiguer aixó, á fí de estar ben informat de ma familia, prou nombre de mortals la coneix. En lo fons de l' Argólida, fértil en corcers, hi ha la ciutat d' Efira, ahont hi regná 'l fill d' Eolo, Sísifo, lo més astut dels mortals. D' aquest héroe nasqué Glaucos, y Glaucos engendrá al valent Belerofon, á qui 'ls deus dotáren de bellesa y del varonil coratje que s' aprecia. Més Pretos, en son interior vá concebí contra d' ell designis funestos; pe 'l prompte 'l desterra de la ciutat, en la que era Pretos lo més poderos de tots los Aqueus, perque Júpiter los había sotmés baix son ceptre. L' esposa de Pretos, la divina Antea, desitjá perdudament unirse en secret al héroe Belerofon; mes no lográ ella seduir la seva ánima virtuosa, y enganyant al rey Pretos, li digué:
— «¡Mors, oh Pretos, ó fés matar á Belerofon, que ha pretengut juntarse criminalment ab mí, per més de que jo no ho he volgut!»
Aixís digué, y la cólera s' apoderá del rey. No obstant, un temor religiós lo detingué de matar al héroe; mes, esten, en una taula plegada, frases que á mort lo condemnan, li tramet aquesta nota funesta, l' envía á Licia, y li ordena, á fí de que more, que la mostré al rey son sogre. Belerofon se 'n vá, mes los deus vetllan sobre d' ell. Arriba á las márges del Xanto, y 'l rey d' aquesta espayosa encontrada, li fá honors joyosament. Durant nou dias lo festeja com á un hoste, y cada dia sacrifica un toro. Quan per la desena volta brilla l' Aurora dels dits rosats, ell l' interroga, y li demana veure la nota y tot lo que li porta Pretos, del seu gendre. Apenas acaba de rebre lo fatal mensatje, ordena á Belerofon que mate á l' invencible Quimera, que era de la rassa dels deus y no de la dels homes. Tenia 'l cap de lleona, 'l cós de cabra y la qua