Pàgina:Iliada (1879).djvu/73

dirigeix cap á Marte 'ls teus corcers fogosos; fereixlo de prop; no respectes gens á un deu crudel, furiós, inconstant. Avans havia promés á Juno y á mí que aussiliaría ais Grechs, que atacaría als seus enemichs; y ja ho veus, faltant á sa paraula, pren la part dels Troyans!
 A aquestas paraulas, pren per la má y fá baixar á Estenelos, que al moment salta del carro á térra. La deesa impacienta se coloca en lo carro al costat del diví Diomedes. Lo travesser de faig cruix dessota 'ls peus, perque porta una deesa terrible y un guerrer valent. Palas agafa fuet y las riendas, y dirigeix tot seguit contra Marte 'ls corcers fogosos. Lo deu en aquest moment acaba de matar á Perífas, lo més brau del Etolis, fill del illustre Oquesios. Tot tacat de sanch, li treu l' armadura. Allavors Minerva per ferse invisible á l' impetuosa divinitat, cubreix lo seu cap ab lo casco de Plutó, y Marte, flagell dels humans, no mes s' adona del noble Diomedes.
 Deixa á Perífas estés en lo mateix siti en que li ha arrancat la vida, y 's precipita contra 'l fill de Tideo. Los dos combatents se dirigeixen l' un contra l' altre ; aixís es que no tardan en acostarse. Marte 'l primer, desitjós de carnatje, 's dirigeix cap avanty fa passar per demunt del jou y de las riendas, sa llansa d' acer; mes Minerva, ab sa robusta má, l' agafa, y separantla del carro, fa que pegui en l' aire. Allavors lo robust Diomedes tira son dart, que Minerva dirigeix al costat del deu de la guerra, á través de sa cintura. La llansa fa son efecte; la pell delicada 's desgarra crudelment; y quan l' héroe torna á arrancar la seva llansa, l' inflexible Marte fá un crit atronador, com lo crit de nou ó deu mil guerrers en mitj del furor de la batalla. L' espant s' apodera dels Grechs y dels Troyans. ¡Tant grós fou lo ressó del crit que feu l' insaciable deu de la guerra!
 Aixís com apareixen, per sota las nuvoladas, boyrosos vapors portats per la violencia d' una tempestat ardenta, aixís mateix l' inflexible deu se mostra als ulls de Diomedes, quan se fixa entre 'ls núvols pera atravessar l' ample cel. Aviat arriba al Olimpo escarpat. Contristat lo cor, s' assenta prop de Júpiter, y mostrantli la sanch inmortal que regala de sa ferida, diu apesaradament aquestas paraulas ab rapidés:
 — «Poderós Júpiter! ¿no t' has colmat d' indignació, quan has vist accions tan violentas? Cada dia 'ls deus s' atormentan crudelment entre ells, pe 'ls seus propósits contraris, y per l' amor dels humans. Més tots ensemps te desaprovem, per haber engendrat á una deesa insensata, perniciosa, que sols se complau en l' iniquitat. Los altres deus moradors del Olimpo t' obeehixen y tots nos sometem á ton poder. Solzament á ella no pots contenir, ni pe 'ls