Pàgina:Iliada (1879).djvu/72

Las deesas, revolotejant com tendras colomas, s' allunyan, animadas pel desitj de defendre als Aqueus. Quan ariban al siti ahont combaten de peu ferm, lo major nombre y 'ls mes valents, reunits al entorn del robust Diomedes, parescuts á lleons furiosos ó á singlars decidits á no deixarse vénce, Juno 's deté y fá un crit estrident; pren la figura del magnánim Estentor, héroe de veu poderosa com lo bronzo, que 's fa sentir com l' estrépit d' una cinqüentena de guerrers.
—«¡Quanta infamia, oh Grechs nobles en l' apariencia y miserablement cobarts! Durant lo llarch temps que Aquiles prenia part en los combats, jamay los Troyans s' atrevian á passar fora dels portals de Dardanos. ¡Tant era lo que temian la llansa impetuosa d' aquest heroe! ¡Y are combaten lluny d' Ilió, prop de las enemigas naus!»
Aquestas paraulas reaniman totas las forsas, inflaman tots los pits. Entretant Minerva va cercant á Diomedes; lo trova prop de son carro que exposa al buf del vent la ferida que li ha causat Pandaros. La suor corre per son pit per dessota de la llarga corretja que sosté son escut. Sofreix y 'ls brassos té rendits de fatiga. Per fí, alsantse la corretja, restreny la sanch negra que li regala, quan la deesa se coloca al costat del jou dels caballs, y li diu:
—«¡De quina manera 'l fill de Tideo está lluny de semblarse á son pare! Aquest era baix d' estatura, més també era tot un guerrer. Fins després que vaig prohibirli combatre y encolerisarse, quan solsament éll d' entre 'ls Argius fou enviat á Tebas, prop dels nombrosos fills de Cadmus, després de que vaig ordenarli que prengués part pacíficament en los festins, en los palaus d' ells, excitat per son cor, com sempre plé d' atreviment, va provocar als joves Tebans y ab facilitat sortia vencedor de totas las lluitas, perque era jo per ell segura protectora. Ara, estich al costat teu: te protejeixo; t' exhorto á combatre 'ls Troyans. Més una fatiga invencible enerva las tevas forsas, ó la cobardía t' oprimeix lo cor y 't deté. ¡Oh, no, tú no ets pas descendent del ilustre fill d' Eneo!
—¡Oh, deesa! contesta Diomedes, jo't reconech, filia del deu que porta l' escut; vull dirte mon pensament sense subterfugis ni amagarte res. No esperimento fatiga ni tinch temor; més per altra part no he olvidat las tevas ordres. Tú 'm tens recomenat que si Vénus compareíx en la batalla, que la fereixi ab l' acer agut, mes que no combate als demés inmortals. Aixis es que he reculat y he ordenat als Argius que 's reunissen aquí, perque he vist al mateix Marte que presidia 'l combat.
—¡Fill de Tideo, respon la deesa, héroe 'l mes volgut de la meva ánima, no tens de teme ni á Marte ni á cap altre dels inmortals, perque vull esser per tú decidida protectora. Seguéixme, donchs,