Pàgina:Iliada (1879).djvu/69

Aquesta pàgina ha estat revisada.

diví Sarpedon á Tlepolemo, gran y valent Heráclida. Lo fill y 'l net de Júpiter marxan, l' un á trovar l' altre; y prompte 's trovan y Tlepolemo, es lo primar en exclamar:
 —«Sarpedon, capdill deis Licis, ¿quina necessitat, guerrer inhábil, te mena á las batallas per tremolar? Los que 't diuhen fill del deu que porta l' escut, son uns impostors; perque tú ets molt inferior als homes de la passada época que nasqueren de Júpiter y que sigueren com se diu que fóu un d' élls, Hércules, mon inquebrantable pare, del cor de lleó. Avans vingué éll aquí, avans, per causa dels corcers de Laomedon, fill de Tros; ab sis vaixells y un grapat de combatents, saqueja la gran Ilió, y deixá 'ls carrers fets un desert. Mes tú tens un cor cobart, tos soldats moren, y encare que fosses mes valent, cert estich de que no haurias portat de la Licia pe 'ls troyans mes qu' un socors inútil; perque batut per las mevas mans, vas á passar per las portas de Plutó.»
 Sarpedon, capdill dels Licis, li respon:
 —«¡Tlepolemo! l' liéroe qu' has anomenat va destruir en efecte la santa Troya, á causa de la perversitat del ilustre Laomedon, que reconegué los beneficis d' éll rebuts ab paraulas ultrajantas, y no volgué donarli 'ls corcers que l' havian fet venir de tant lluny. Mes á tú, 't juro que vaig á donarte á la mort y á la Parca negra. Batut per ma llansa, 'm donarás gloria á mí, y 'l ánima al ágil Plutó.»
 Mentres que Sarpedon parla, Tlepolemo aixeca la seva llansa de freser, y 'ls dos grans darts son disparats al mateix temps. Lo fill d' Hércules cau, traspassada la garganta per l' acer fatal; la fosca nit li enterbola la vista. Al mateix temps sa prolongada lian sa fereix en la cuixa 'l rey deis Licis; la punta impetuosa li atravessa las carns y penetra fins al os; mes son pare també aquesta volta 'l preserva de la mort.
 Los nobles companys del diví Sarpedon l' enretiran del camp de batalla, y mentres se l' emportan, lo dart li causa crudels dolors: cap d' ells, fentlo pujar ab precipitació al seu carro, ha pensat en extréurerli de la ferida. ¡Tant gran era la seva ansietat proporcionantli 'ls seus serveys.
 Los grechs, del altre cantó, portan á Tlepolemo fora de la batalla. Al véurerlo, l' ánima forta d' Ulisses se conmou de cólera; y está en dubte en son esperit y en son cor si desde prompte perseguirá 'l fill del atronador Júpiter, ó si treurá la vida á nombrosos Licis. Mes lo destí no vol pas que 'l generós fill de Júpiter more baix l' acer punxagut del magnánim Ulisses. Minerva l' inspira, donchs, coratje contra la multitut dels Licis. Allavors mata á Coranes, Alastor, Cromi, Alcandro, Halios, Noemon y Pritanis; y sens dubte 'l diví Ulisses hauria fet major nombre de víctimas, si Héc-