dissipa las negrencas nuvoladas, aixís los fills de Danaos esperan resoludament als seus enemichs, sense somniar en fugir. Atrida recorre las filas. Atrida dona ab prodigalitat las ordres convenients:
—«¡Amichs, siguéu homes, conservéu un cor imperturbable, que l' honor vos sostinga en aquesta lluita violenta! La mort respecta, mes aviat que no destruehix, als guerrers que temen l' afront; y, en cambi, pels fugitius no queda forsa ni gloria!»
Dient aixó, lo rey tira sa llansa y toca á un guerrer valerós, company del gran Eneas, Deicoon, fill de Pergaso, á qui 'ls troyans respectavan del mateix modo qu' als fills de Priam, ab motiu de son ardor per combatre en primera fila. Lo poderós Agamemnon li toca en l' escut, que no repeleix pas lo dart; la punta d' acer lo travessa, esquinsa 'l cinturón y penetra en lo ventre del héroe. Cau ab estrèpit y demunt d' éll ressona l' armadura.
Allavors Eneas tomba á dos guerrers dels mes valents entre 'ls grechs, Creton y Orsiloco, fills de Diocles. Son pare habitava en la superba Féres; home opulent, descendent del riu Alfeo, que serpenteja llargament per la terra dels Pilis. Lo riu engendrá á Orsiloco, rey de nombrosos pobles. Aquest héroe fóu lo pare del magnánim Diocles, y de Diocles nasqueren dos bessons, Creton y Orsiloco, destres en tota mena de combats. Los dos, apenas sortits de l' infantesa, entraren en negres vaixells y seguiren als camps d' Ilió als demés Argius, á fí de venjar l' honor dels fills d' Atreo. ¡Mes la mort los hi ha tirat son negre manto! Com dos lleonets criats per sa mare pe 'ls cims de las montanyas, en las profondas cavernas d' un bosch, devastan los corrals, roban los bous y las grassas ovellas, fins qu' últimament sucombeixen á las mans dels pastors que 'ls fereixen ab l' acer agut; aixís, subjectats pe 'l bras del fill d' Anquises, cauhen los joves grechs, á semblansa de dos elevats pins al arrencarse.
Sa caiguda fóu sentida vivament pe 'l valent Menelao, que corre á primera fila, resplandent del bronzo de sa armadura, manejant la seva llansa. Marte excita son coratje, pensant atréurerlo y ferlo morir baix los colps d' Eneas. Antíloco, fill del magnáim Néstor, se 'n adona y corre á primera fila; perque té por que 'l pastor dels pobles sucombesca y se 'n emporte ab éll lo fruit de sos travalls. Los dos rivals estenen ja 'ls brassos, y encreuhen sas punxagudas llansas, frisosos per agafarse, quan Antiloco 's posa 'l costat d' Atrida. Allavors Eneas, ab tot y esser tan valent, recula 'l veure dos homes reunits per esperarlo. Aquestos se 'n emportan los cadavres dels dos héroes á las filas argiuas, portan als dos infortunats en mans de sos companys y se 'n entornan entre 'ls primers combatents. Allá donan mort á Pilemenes, l' igual de Marte,
Pàgina:Iliada (1879).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat revisada.
