Pàgina:Iliada (1879).djvu/66

Aquesta pàgina ha estat revisada.
66
Biblioteca del Diari Catalá

com devant d' un lleó 'ls cans del pastor; y hem d' esser nosaltres los que sostenen lo combat, nosa tres que no som més qu'auxiliars y que venim de lluny. Perqué la Licia, regada pe 'l torbellinós Xanto, es una comarca llunyana; allí he deixat á m' estimada esposa, á mon fill de llet, y mos nombrosos tresors, que cobdicia 'l pobre. No obstant, no deixo d' animar als Licis y estich sempre disposat á combatre los guerrers, per mes de que no tinch res aquí que 'ls grechs puguin péndrem y emportársemen. ¡Héctor! tú 't detens; ni exhortas als demés troyans á resistir als enemichs, á defendre sas esposas. ¡Tente compte de que, rodejats com dintre d' un ample filat de llí, no vinguéu á esser presa dels fills de Danaos! ¡No deurán tardar en destruir vostra hermosa ciutat! Es precís, donchs, que no deixes dia y nit de suplicar als capdills dels auxiliars que 's mantinguin ferms sens cobardía y que obliden los greus motius de queixa.»
Parla aixís Sarpedon y 'l seu discurs arriba á l' ánima d' Héctor. De sobte, l' héroe salta armat de son carro, agita las sevas llansas, recorre tota l' armada, excita 'ls combatents y reanima la terrible batalla. Los troyans retornan de la fugida, y plantan cara als grechs. Aquestos s' apinyan pera resistir l' embestida. Ningú pensa en fugir. Del mateix modo que quan en una era sagrada, baix los esforsos dels llauradors, la rossa Céres, ab l' ajuda del buf de la brisa, separa la palla del grá pesant, la pila de palla queda coberta d' una capa de llaugera pols, aixís mateix los grechs quedan coberts d' una polsaguera blanquinosa que, en sas filas, alsa fins al cel explendent lo trepitj dels corcers, quan las duas armadas de nou se barrejan y 'ls escuders fan retornar los carros á la lluita. Los combatents se 'n van dret los uns contra 'ls altres ab la forsa dels seus brassos; l' impetuós Marte cubreix ab una espessa nuvolada lo camp de batalla, que recorre pera auxiliar als troyans; vá per tots cantons atenent los prechs que li ha fet Febo, tant prompte com ha vist que s' allunyava Minerva, protectora dels Argius.
Apolo, al mateix temps, fa sortir á Eneas del santuari, y li comunica una nova forsa. Apareix aquest entre sos companys que s' alegran al véurerlo sense cap ferida, plé de vida y frisant d' ardor. Ab tot, no li preguntan res; los quefers que 'ls hi ha imposat Febo, Marte, flagell dels humans, y la Discordia, insaciable de furors, no 'ls hi donan temps de ferho.
Entre tant los dos Ayax, Ulisses y Diomedes empenyan al combat als grechs, que, en son esperit, menysprean l' esfors y 'ls crits dels troyans. L' armada entera 's detura ab fermesa; aixís com baix d' un cel seré, lo núvol que 'l fill de Saturno ha ficsat demunt del pich d' un alta montanya, s' hi queda inmóvil, mentres que no se aixeca la forsa de Boreo y d' altres vents impetuosos, qual bufada