Pàgina:Iliada (1879).djvu/65

déixals pe 'l fogós Marte, per Minerva; ocúpat solsament dels desitjos y dels cuidados d' himeneo.»
 Aixís conversan los deus. En tant, l'intrépit Diomedes continúa perseguint á Eneas. No ignora pas que Febo estent las mans protectoras demunt d' éll; mes á Diomedes no 'l detura, ni un gran deu; frisa per matar á Eneas y pendre sas nobles armas. Tres vegadas se precipita decidit á matarlo; y tres vegadas Apolo l' hi interposa son escut brillant. Al punt que, Diomedes parescut á una divinitat, se disposa á embestir per quarta vegada 'l deu que llensa lluny los darts li dirigeix aquestas amenassas:
 —«Tente compte, fill de Tideo, allúnyat, y no t' atreveixis á igualarte als deus. La rassa humana que recorre la térra, en res té semblansa ab la rassa dels deus inmortals.»
 Diu aixó, y 'l fill de Tideo recula, mes á poch á poch, pera evitar l' ira de la divinitat dels darts infalibles. Apolo allavors porta á Eneas lluny de la multitut, en la santa Pérgamo, ahont hi té aixecat lo seu temple. Allá, en lo sumptuós santuari, Latona y Diana, envanescuda dels seus darts certers, cuidan al héroe y li retornan tot lo seu brill. Mentres tant, Apolo forma un fantasma parescut al fill d' Anquises aixís en la figura com en las armas. Al entorn d' aquesta imatje, los troyans y 'ls nobles grechs trossejan ab furor los grossos escuts coberts de pells de bous y 'ls escuts llaugers que 'ls resguarda 'l pit. Apolo, per últim, se dirigeix al deu de la guerra:
 —«¡Marte, Marte! flagell dels humans, deu sanguinari, destructor de murallas, ¿no 't decideixes á ficarte en mitj de la lluita per allunyar á aquest guerrer terrible, que combatria ab lo mateix Júpiter? De primer ha colpejat la má de Cipris, y tot seguit, furiós com una divinitat, s' ha tirat contra de mí.»
 Dit aixó s' assenta en l' elevada torre de Pérgamo, mentras que Marte 's fica en las fileras troyanas, á fí d' animarlos. Prent la figura del fogós Acamas, capdill dels Tracis, y dirigintse als filis de Priam:
 —«¿Fins á quant, los hi diu, deixaréu que 'ls grechs vagen segant l' armada? ¿Qu' esperéu que arriben lluitant al peu dels portals? Un guerrer, á qui distingiam com al mateix diví Héctor, estés resta en térra. Es Eneas, fill del magnánim Anquises; aném, salvém del tumulto á nostre valent company.»
 Aquestas frases reaniman totas las forsas, inflaman tots los pits; allavors Sarpedon dirigeix al noble Héctor aquestas vivas inculpacions:
 —«¡Héctor! ¿qué has fet del teu antich valor? Prometéres defendre la ciutat sense cap host, sense aliats, sol ab tos germans y ab los gendres de Priam; y no 'n sé veure cap d' ells; tremolan,