Pàgina:Iliada (1879).djvu/64

entre 'ls grechs y 'ls troyans; puig los filis de Danaos fins s' atreveixen á combatre ab los inmortals.»
 —«Filla meva, contesta Dione, noble entre totas las deesas, resígnat, suportaho tot, per mes que sigas contristada, perqué molts habitants del Olimpo han sofert de part dels humans, fent lluytar los uns contra 'ls altres. Marte va sofrir quant Oto y 'l robust Efialtes, fill d' Aloeo, lo subjectaren ab fermas cadenas que no 's pogueren rompre ab res. Durant tretze mesos permanesqué encadenat en lo fons d' un calabosso de bronzo. Tal volta allavors hauría mort l' insaciable deu de la guerra, si la madrastra dels dos héroes, l' hermosa Eribea, no ho hagués dit á Mercuri, que 'l deslliurá clandestinament quan apenas li quedava alé de vida. ¡De tal manera las duras cadenas lo tenían subjectat! Juno va sofrir quan lo fill d' Anfitrión li clavá en lo pit una fletxa de triple punta, que al moment va estar á prova d' intolerables dolors. Plutó, gran entre las divinitats, va sofrir quan lo mateix home li tirá, en la porta dels morts, una fletxa rápida, causantli amargas torturas. Allavors, ab lo cor plé de tristesa, vingué Plutó al palau de Júpiter, ab la fletxa encara clavada en sa robusta espatlla, y ab l' ánima afligida. Peon lo curá aplicantli bálsems saludables, perque la mort no podia fer presa en un deu. ¡Tal fou l' atreviment de l' impetuós Hércules, que no respectava res, ferint ab los seus darts als inmortals habitants del Olimpo! Are Minerva ha suscitat en contra teva aquest altre héroe! ¡Insensat! ¡No té present en son esperit que 'l que combat contra 'ls deus no viu pas llarch temps! ¡Los seus fills al retorn de la lluyta no li donan, jugant demunt de sos geuolls, lo nom de pare! Que reflexione 'l fill de Tideo; per robust que siga, que vage ab compte en caure sota un bras mes fort que 'l teu: que tremole, que aviat la casta filla d' Adrasto, Egialea, sa excelenta esposa, no tinga de saltar del llit y despertar á sas doncellas pera sos pesars devant lo cadavre de son llegitim éspós, lo més valent dels Aqueus.»
 Aixó diu y ab las duas mans li restreny la ferida. La pell se tanca; los dolors aguts se calman.
 Mentres tant Juno y Minerva, que observan á las duas deesas, procuran irritar al fill de Saturno ab sas maliciosas paraulas. Minerva es la que comensa, y exclama:
 —«¡Júpiter, oh pare meu! ¿lo que vaig á dirte t' ofendrá tal vegada? Sens dubte Vénus, dirigint á alguna argiua á seguir als troyans als que estima ab tendresa, acariciant algun grech de flotanta vestidura, s' ha desgarrat la seva má delicada una sivella d' or.»
 Aixis parla: lo pare dels deus y dels homes se somríu y cridant á la dels cabells rossos li diu:
 —«Filia estimada, los travalls de la guerra no 't son confiats;