Pàgina:Iliada (1879).djvu/60

60

Biblioteca del Diari Catalá

seva fúria, sense tenir al seu costat á un dels inmortals. Sí: sens dubte una divinitat envolta en obscura nuvolada l' acompanya, y desvia 'ls darts avants de que arriben á 'n éll. Ja li he disparat ab mon arch una amarga fletxa que l' ha ferit en l' espatlla dreta, en la juntura de la corassa; me creya haberlo precipitat á las mansions de Plutó, y, no obstant, allí 'l tens plé de vida. ¡Un deu, donchs, nos persegueix encolerisat! Aquí no tinch ni cavalls ni carro. En los palaus de Licaon hi ha onze hermosos carros tots nous, acabats de construhir; amplas velas los cubreixen y dos cavalls disposats al costat de cada un d' aquestos carros, menjan favons y ordi triat. A ma partida, 'l venerable Licaon me doná sabis consells; m' ordená que 'm trobés sempre en la primera fila en los combats terribles montat en un carro tirat per cavalls. Aquest encárrech era pot sé 'l millor que 'm feu: mes lo desitj de ben cuidar als meus cavalls, la por de véurerlos mancats de menjar en una ciutat sitiada, acostumats com están á alimentarse ab abundancia, me detingué de seguirlo. Aixis es que vaig deixarlos y me 'n vinguí á peu als camps troyans, tenint confiansa en mon arch, lo qual are, per cert, no devia proporcionarme cap honor. L' he dirigit ja sobre dos grechs dels més valents: sobre Atrida y Diomedes: la sanch ha regalat de sas feridas, mes sois he lograt ab aixó excitar sos ardors. Sí; ha sigut per un fatal destí que he despenjat l' arch de l' estaca ahont estava posat, lo dia en que, en la fértil Ilió, vinguí á manar als troyans per esser aixis grat al diví Hector. Si un jorn retorno á Zelia, si 'ls meus ulls revehuen ma patria, ma esposa y'ls sostres superbos de ma morada, que un enemich m' arrenque avans lo cap de las espatllas, si no faig á bossins y no tiro al foch de la llar aquest arch brillant, inútil company en las batallas.»
Eneas, capdill dels troyans, respon á son torn:
— «No só del parer leu; no cambiarán las cosas, á no ser que, anant ab mos cavalls y carro, no sortim á trobar á aquest guerrer pera probar la sort de las armas. Vina, donchs, puja al costal meu; sabrás lo que val la rassa dels caballs de Tros, tant corredors en la plana per perseguir al enemich com per escapar d' éll. Aquestos cavalls farán que entrém bons y sans dintre nostres murs, si Júpiter dona la gloria als fills de Tideo. Vina, prent las riendas y 'l fuet, y jo 'm prepararé á combatre ó encarrégat tú de rebre lo xoch y jo dirigiré 'l carro.
—Eneas, respon l' ilustre fill de Licaon, aguanta las riendas y guía 'ls teus corcers; ells tirarán més fácilment lo carro conduhits per una má á la que están acostumats. Si 'ns veyém en lo cas de haver de fugir, tal vegada no sentint la teva veu 's tirarían á la ventura en mitj de la multitut, y essent presa de la por no sabrian