Pàgina:Iliada (1879).djvu/59

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ab aquestas paraulas la deesa s' allunya, y 'l fill de Tideo corre á la primera fila; está ple d' ardor y 'l seu furor s' ha triplicat. Del mateix modo que un lleó en un prat ahont pasturan llanudas ovellas, quan salta dins del tancat, si es ferit per un dart, reb novas forsas de la má que sense véncerlo l' ha ferit; y'l pastor no gosant posarli obstacles se retira dins la cabanya, mertras que 'l remat abandonat fuig, s' acurruca, se tanca, y 'l lleó tip, salta fora del corral; aixis mateix lo robust Diomedes se tira en mitj dels troyans.
 Comensa per matar á Antinoos y á Iperon, pastor dels pobles; á l' un li clava pel demunt de la mamella la punta de la llansa; l'altre té la clavícula partida pel tall de l' espasa y li separa 'l coll de l' espatlla y l' espinada. Los deixa estesos en terra, per caure demunt d' Abas y de Polido, fills del venerable Euridamas, intérprete dels somnis, que l' anciá, permetent á sos fills que vinguessen á aquesta guerra, no ha consultat gens. Lo robust Diomedes los mata y corre á atacar á Xanto y á Toon, fills estimats de Fenope, que 's consum en la trista vellesa, y á qui no li restan altres fills pera governar després d' éll sos richs dominis. Diomedes los hi arrenca la vida, y no deixa á son pare mes que 'l dol y l' amarga inquietut, perque no 'ls veurá retornar de la guerra y 'ls parents se repartirán la seva herencia. Per últim, l'héroe atrapa á dos fills de Priam, que anavan en un mateix carro, Esquemon y Cromios. Com un lleó que tiran tse en mitj d' un gros remat, trenca 'l coll de una badella ó d' un toro que pastura en lo bosch, aixis lo fill de Tideo 'ls tomba carro abaix, los hi treu l' armadura y ordena als seus companys que conduescan á la flota 'ls dos cavalls.
 En aquest moment, Eneas, que 'l veu com destrueix las líneas dels troyans, se tira pel mitj de la lluyta entre 'ls xiulets de las fletxas, y busca 'l lloch ahont se troba 'l diví Pandaros. Troba, per fí, al intatxable y valent fill de Licaon, y l' emprent, exclamant:
 — «Pandaros, ¿ahont son lo teu arch y las tevas rápidas fletxas? ¿oblidas la teva fama? ¿hi ha entre nosaltres algun guerrer que te la dispute? ¿y en la Licia, 'l mes hábil dels fletxers pot compararse ab tú? Créume, donchs, alsa las mans envers Júpiter; y després fes volar un dart sobre aquest héroe á qui no puch reconeixer. Guaita com triomfa; quan de mal ha fet als troyans y com ha romput los genolls d' un gran nombre de braus combatents. Tal vegada siga un deu á qui 'ns hem oblidat de fer sacrificis y del qual esclata l' ira. Certament, la cólera de las divinitats es terrible.»
 —«Eneas, respont l' ilustre fill de Licaon, sabi conseller dels troyans, me sembla reconeixe en éll al fill de Tideo; aquell es son escut, peí seu casco llargarut y pels seus llaugers cavalls. Mes, ¿puch assegurarte que no es un deu? Si aquest es l' héroe que á mí 'm sembla, lo fill de Tideo, no s' abandona may á impuls de la