Pàgina:Iliada (1879).djvu/53

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tenen ni el mateix crit de guerra, ni 'l mateix parlar ni 'ls mateixos accents. Marte excita als uns, y Minerva, dels ulls blaus, als altres. Per allá hi ha també 'l Horror, lo Terror y la Discordia, insaciable de furors, germana y companyera del homicida Marte, la que, feble en son naixement prompte creix robusta y clavant sas petjadas en la terra, posa per fí son front en los cels. Ella es quí, corrent entre la munió, esparceix entre una y altra part, una rabia igualment funesta y aumenta las veus adoloridas dels guerrers.
 Quan dirigintse l' una cap al altra, las dugas armadas arriban á un mateix punt, lo furor dels guerrers acorassats de bronzo esclata; volan las llansas, se trencan las armaduras, los escuts arrodonits entrexocan, l' estrépit de la guerra ressona. Se senten allavoras las lamentacions dels que moren y las paraulas superbiosas dels vencedors; la terra regala de sang. Aixís com dos torrents colmats per las plujas del ivern, se desbordan de sas corrents profondas, se precipitan pels costats de las montanyas y acoplan al fons de la vall sas aiguas impetuosas; mentras que 'l pastor del puig llunyá d' un serrat, escolta sos gemechs; aixís mateix se tiran pel mitj de la lluyta lo Tumulto y 'l Terror.
 Antíloco fou lo primer que matá á un guerrer de Troya, armat de totas armas, brau entre 'ls primers combatents: era Equepolo, fill de Talisias; li pega en la cimera del casco de flotanta clinera; la punta d' acer li obre 'l front y li penetra fins al cervell; las tenebras ofuscan los ulls del héroe, y cau, com un toro, en mitj del camp; tot seguit lo poderós Elefenor, fill de Calcodon, capdill magnánim dels Abantes, l' agafa péls peus y 'l porta fora de tret dels darts, perque desitja despullarlo de l' armadura. Mes sos esforsos no foren duraders; lo magnánim Agenor s' adona que estirant lo cadavre, deixa descobert lo ventre, porque al ajupirse se li separa l' escut; y de sopte li clava la llansa acerada y treu la forsa al seus membres. La vida li fuig, y per la mort d' ell, lo combat s' enardeix molt mes encara. Los Grechs y 'ls Troyans, semblants á llops furiosos, se precipitan y se atacan cos á cos.
 Allavoras Ajax mata á un fill d' Antemion, Simoísi, de la joventut florida, á qui sa mare, baixant de l' Ida, després d' haber, ab sos pares, visitat sos remats, vá donarlo al mon en las ribas del Simois; per aquet motiu se l' anomená Simoísi; no pogué pagar á son pare ni á sa estimada mare, 'l preu dels seus afanys y sa vida fou de curta duració, trencada per la llansa del magnánim fill de Telamón. Quan anavan l' un cap al altre, Ajax hi fou primer, li traspassá 'l pit y li feu sortir per sota l' espatlla la punta d' acer. Caigué estés demunt l' arena. Aixís com un dret pollancre, nudrit en la terra humida d' un prat, ostentant la copa espessa, quan lo carreter l' ha trencat ab lo ferro brillant, per ferne las rode-