Pàgina:Iliada (1879).djvu/52

boscada de cincuanta joves guerrers, conduits per los capdills: Meon, fill d' Emon, comparable als inmortals, y 'l bélicos Licofontes, fill d' Autófano. Pero Tideo 'ls hi fa alcansar una sort ignominiosa; 'ls dona mort á tots y no 'n deixa escapar mes que á un tot sol que se 'n entorna á sa morada. Obehint als designis dels deus, á Meon no més deixa en vida. Tal era l' Etoli Tideo; mes ha deixat un fill que está molt lluny d' igualarlo en los combats, per mes que l' aventatje en elocuencia.»
Aixís diu: lo robust Diomedes queda silenciós y reb ab respecte la reprimenda del venerable rey. Lo fill del ilustre Capaneo es qui respón:
«No negues pas, Atrida, la veritat que sabs prou bé. Nosaltres nos gloriem d' haber sigut mes valents que 'ls nostres pares. Nosaltres hem prés á Tebas de las set portas, ab una armada mes débil que la seva; hem guanyat formidables murallas, confiats en los auspicis dels deus y en lo favor de Júpiter. Mes nostres pares á causa de sa temertiat hi moriren. ¡Acaba, donchs, de compararlos ab nosaltres!»
Lo valent Diomedes llensa á son company una mirada d' ira y exclama:
«¡Amich meu, asséntat y guarda silenci, obeheix mas ordres! No seré jo qui vitupere á Agamemnon, pastor dels pobles, perque excite als Argius á combátrer. ¡Quina gloria verdaderament per ell, si 'ls Grechs, desprès d' haber esterminat als Troyans, prenen la santa Ilió! ¡Més, en cambi, quin afront, quina aflició s' apoderaría d' ell si 'ls Argius sucombissen! Aném donchs, y recordemnos de nostre impetuós valor.»
Aixís diu, y baixa, armat, de son carro. Demunt del pit del héroe impacient, lo bronzo fá un só terrible, que hauría atemorisat al mès atrevit guerrer.
Aixís com en la platja ressonant, las grossas onadas s' alsan amontonadas pel buf impetuós de Cefir; primerament s' empenyan las unas á las altras, en plena mar; després, gemegant s' estrellan contra la terra ó al entorn dels promontorio y sas puntas infladas llensan fiochs d' escuma, aixís mateix se manejan sens parlar los falanges del Grechs que se 'n van al combat. Cada héroe dona sas ordres; los soldats obeheixen en silenci. La gran armada sembla muda; tots callan y sols están atents als manaments dels capdills. Marxan ordenats, y demunt dels seus pits las armaduras de bronzo brillan y 'ls raigs que projectan se veuhen de lluny. Los Troyans, pel seu cantó, aixís com las nombrosas ovellas, que en lo corral d' un home opulent, mentras que se 'ls muny la llet enlluernadora de blancor, responen als crits dels tendres anyells ab una continuació de bels, aixís entre l' armada dels Troyans s' alsa un inmens clamoreix, perque 'ls seus guerrers son vinguts de diversas encontradas llunyanas, y no