Pàgina:Iliada (1879).djvu/49

nya? ¿A qué ve que us quedau aquí plens d' estupor, com los cervos petits, que rendits d' haber corregut de un cap al altre la plana inmensa, 's deturan y no senten en sas entranyas gens de forsa que 'ls sostinga? Veus aquí com esteu vosaltres parats, inmóvils, oblidant lo combat. ¿Espereu, tal vegada, que 'ls Troyans vos ataquen en vostras naus, en la platja de la mar espumosa, á fí de sapiguer si 'l fill de Saturno estén las mans en vers vosaltres?»
 Donant aixís sas ordres, lo rey recorre las líneas, y arriba á través de la multitut dels combatents, prop dels Cretenses. Los companys del belicós Idomeneo, s' han posat ja las armaduras; ell mateix, robust com un singlá, 's posa en primera fila, y Merion excita als grupos darrers. Veyentlos, Atrida s' alegra, y tot seguit dirigeix á Idomeneo aquestas dolsas paraulas:
 «Idomeneo, jo 't distingeixo entre tots los Grechs, ja siga en las batallas, ja en tota altra empresa, y fins en los mateixos festins, ahont los capdills de l' armada abocan en las gerras profondas lo ví d' honor. Los demès Argius beuhen ab mesura, més la teva copa, com tambè la meva, s' ompla contínuament y tú pots vuidarla tantas vegadas com ton esperit ho desitje. Ara vola al combat y sigas tal com sempre 't glorías d' ésser.»
 Idomeneo, rey de Creta, li respon en aquestos termes:
 «Atrida, jo seré sempre per tú un benvolgut company, com t' ho he promés fente una senyal ab lo cap; mès excita als demés Argius de l' hermosa cabellera; fès que no tarden á combátre; los Troyans han violat nostra aliansa; donchs bè, la mort y las afliccions los esperan, ja que han sigut los primers en mancar á la fé jurada.»
 Diu aixís: Atrida, 'l cor plé de joya, segueix sa vía, arriba atravessant la munió dels guerrers, prop dels Ajax, y 'ls troba ja vestits de sas armaduras, seguits d' una espessa nuvolada de peons. Aixís com una nuvolada negra, parescuda á una massa de pega, atravessant la mar y portant una violenta tempestat, corre per demunt las aiguas empenyuda pel buf del Céfir; lo pastor que de lluny la veu desde 'l cim d' una penya, s' estremeix y s' apressura á ficar lo remat al fons d' una gruta; aixís mateix ab los Ajax van al combat nombrosas falanges de joves è impetuosos guerrers, negras pels seus escuts y erissadas de llansas. Veyentles, Atrida s' alegra y 'ls hi dirigeix aquestas breuas paraulas:
 «Ajax, capdills dels Grechs acorassats de bronzo, no es necessari donarvos coratje, que ja sou prou vosaltres per animar als vostres companys á combátrer ab valentía. ¡Plasqués á Júpiter, pare dels deus, á Minerva, á Febo, que tots los Argius tinguessen tancats en son pit cors com los vostres! ¡Aviat la ciutat de Priam s' enfonsaria presa y devastada per nosaltres!»
 Després d' haber parlat aixís, los deixa y se 'n va vers als altres guer-