Pàgina:Iliada (1879).djvu/47

porpra, y que ha de servir per adornar lo frontal dels corcers; que l' ostenta en sa morada, joyell codiciat per la multitut, mes reservat pels reys; adorno del tronch de caballs, honor del caballer, aixís mateix, Menelao, tas cuixas robustas, tas camas y tos hermosos peus se tenyeixen de ta sanch.
Agamemnon rey dels homes, s' estremeix á la vista de l' encesa sanch que raja de la ferida. Lo mateix Menelao de prompte s' estremeix, més aviat repara fora de sas carns las puntas encorvadas de la fletxa y 'l nervi que la subjecta á la fusta y allavors en son pit l' esperit se li reanima. En tant, sos companys se condolen, y 'l poderós Agamemnon agafant la má del seu germá, li diu sospirantne profundament:
«Germá estimat ¿jo t' he entregat donchs, á la mort fent aquesta aliansa, enviante sol á combátrer pels Grechs contra 'ls Troyans? ¡Aixís los nostres enemichs t' han ferit, trepitjant de tal manera la fé jurada! Més nostre tractat, la sanch dels anyells, nostres libacions sense barreja, nostras mutuas promesas en las que estem confiats, res d' aixó será en vá. Si tot seguit Júpiter no ho fa cumplir, ho fará mes tart, y ells han donat en prenda d' una gran expiació sos propis caps, los de sas esposas y 'ls dels seus fills. Sí; la rahó y 'l cor m' ho diuhen; dia vindrá sucombirán la santa Ilió y Priam, y 'l poblé del bélicos Priam. Sobre de tots ells, Júpiter agitará son espantós escut, irritat del seu perjuri, y 'l seu cástich será del tot complert. ¡Més, oh Melenao, per causa teva, sentiré un espantós dolor si expiras, si has arribat al termini de ta vida, y si tinch d' entornarmen ignominiosament á l' árida Argos! Perqué mort tú, los Grechs tot seguit se recordarán de sa terra nativa; deixarán á Priam, ais Troyans, la gloria y l' Argiua Helena.
Mentrestant los teus ossos se consumirán, enterrats en los camps d' Ilió, per una empresa que no s' ha finit; y allavoras se dirá entre 'ls orgullosos Troyans, insultant la tumba del ilustre Menelao: «¡Tant debó que sempre 's satisfasca aixís la venjansa d' Agamemnon! ¡en va ha conduit aquí la gran armada dels Aqueus, y en cambi ha tingut d' entomarsen á sa dolsa patria ab sos vaixells vuits, abandonant al valent Menelao!» ¡Vetaquí tal vegada lo que algun d' ells dirá! ¡Allavors, que l' ampla terra se 'm engolleixi!»
Lo ros Menelao respon ab aquestas paraulas consoladoras:
«Cálmat y ves en compte á espantar á l' armada. Lo dart no ha penetrat fins á un lloch mortal; mon cinturón m' ha preservat, y per dessota d' ell la corassa y la tanca, que hábils ferrers construiren ab acert.»
Lo poderós Agamemnon exclama:
«¡Vulgan los deus que aixís sia, oh estimat Menelao, pero que un metje examini la ferida, y t' apliquen 'ls bálsams saludables que 't calmin los aguts dolors.