Pàgina:Iliada (1879).djvu/45

—¡Crudel! respon Júpiter, fent un llarch sospir; ¿quin agravi has rebut de Priam y dels fills de Priam, que aixís desitjas, ab tant implacable furor, la ruina d' Ilió? Si haguesses passat sos portals, assaltat sas altas murallas! y si haguesses devorat las carns cruas de Priam, dels fills de Priam y de tots los Troyans, pot se allavoras lo teu odi estaria assaciat. Empero vaig á ferte una declaració y deixa caurer mas paraulas en ton esperit; si may me plau devastar una ciutet habitada per homes y per tú volguda, no t' oposes á la cólera mia y dtixem obrar lliurement; ja que avuy cedeixo á los clamors contra mon desitj, encara que voluntáriament. Entrelas ciutats que iluminadas pel sol y sota 'l cel estrellat habitan los humans, no 'n tinch ab tant d' apreci cap com la santa Ilió, y á Priam y al poblé del bélicos Priam. Jamay, entre ells, demunt mas aras hi ha faltat menjars abundosos, libacions y fumaredas dels sacrificis; que tal son las ofrenas per nosaltres mes escullidas.»
La venerable Juno respon en aquestos termes:
«Tres ciutats, entre totas, tinch benvolgudas: Argos, Esparta y Micenas dels llarchs carrers. Destruéixelas, si 's fan odiosas al teu cor; ni las vull defendrer, ni te las vull disputar. Si te las envejés, si no 't permetés que las devastesses, no 'n trauria res, perque ets de molt lo mes poderós dels inmortals. ¡Es digne de tú que no vulgas que 's perdi 'l fruit del meu trevall! So una deesa decendenta de la mateixa sang que tú; so la mes respectada d' entre 'ls fills de Saturno, á causa de mon naixement y perque so coneguda per la teva esposa, regnan tú sobre tots los deus. Concedimnos, donchs, tú un dia una cosa, jo un dia un' altra, y totas las divinitats seguirán lo nostre exemple. Ordena ara á Minerva que 's presente entre las dugas armadas y que procure fer rompre, pels Troyans avans que pels Grechs, l' aliansa que s' han jurat.»
Diu aixís, y 'l pare dels deus y dels humans se li mostra dócil. Tot seguit dirigeix á Minerva aquestas breuas paraulas:
«Dónat pressa á anárten entre las dugas armadas; y procura fer romprer, pels Troyans avans que pels Grechs, l' aliansa que s' han jurat.»
Aixís parlant, acaba de excitar á Minerva que per la seva part desitjava l' ordre que se li donava. La deesa en rápit vol baixa del cim del Olimpo. Aixís com una estrella en fatal pressagi enviada pel fill del artificiós Saturno, als navegants ó áuna vasta armada, resplandeix y fa saltar nombrosas xispas brillantas, aixís mateix Minerva 's llensa del Olimpo á la terra y cau precipitada en mitj de l' arena. L' espant s' apodera dels Troyans y dels Grechs que se 'n adonan; los guerrers se diuhen entre ells:
«De segur que 'l carnatje y 'ls combats terribles tornarán á comensar, ó be Júpiter vol restablir la pau entre 'ls dos partits, ja que ell es qui conté ó inflama las guerras que 's fan los humans.»
Aixís enrahonan los Grechs y 'ls fills de Dardanos. La deesa penetra