Pàgina:Iliada (1879).djvu/39

fogosos caballs, y Pólux, invencible en lo pugilat; germans meus, fills de la meba mare mateixa. ¿Será que no han deixat la falaguera Lacedemonia? ó bé ¿será que no 's mouhen de sos vaixells y no volen pendrer part en los combats, retrets per temor dels ultratjes y per mon deshonor?»
Aixis parla ella: mes ja la terra, engendradora dels vivents, tapava als dos héroes en la mateixa Lacedemonia, en lo seno de sa patria mateixa.
Los heralts, en tant, surten de la ciutat y portan las ofrenas en testimoni del jurament; dos anyells y un vi deleitos, dols fruit de la terra, dintre d' un bot de pell de cabra. Ideo, ab una urna resplandenta y una copa d' or entre las mans, se coloca en presencia del anciá y li diu:
«Dónat pressa, fill de Laomedonte; los principals dels Troyans, hábils en domar los caballs, y dels Grechs, acorassats de bronzo, t' esperan en la plana pera acordar un aliansa sincera. Alexandro y 'l marcial Menelao volen combatre, ab prolongadas llansas, per la dona hermosa. Helena y sos tresors seguirán al vencedor; los dos pobles se jurarán mútuament amistat y aliansa. Nosaltres nos quedarém habitant lo fértil Ilió; y 'ls Grechs se 'n entornarán á Argos, feconda en corcers, y á Acaya de las donas hermosas.»
Diu aixó; l' anciá s' estremeix y ordena á sos companys que posen los caballs al carro; y ells l' obehixen apresuradament. Priam puja al carro, pren ell mateix las bridas y Antenor se li coloca al costat. Surten pel portal de Escea, dirigeixen los caballs fogossos cap á la plana, y prompte arriban entre 'ls combatents; baixan á la fértil pradera y se 'n van vers á las duas armadas. Al acostarshi, lo rey dels guerrers, Agamemnon, y 'l prudent Ullisses, s' alsan. Mentrastant los ilustres heralts condueixen l' ofrena destinadá als deus, testimoni del jurament, tiran lo vi en l' urna, y abocan aigua demunt las mans dels reys. Allavors Agamemnon, pren lo punyal que sempre du penjant de la vaina de sa grossa espasa, talla la sedosa llana dels caps dels anyells, y 'ls heralts la reparteixen entre 'ls capdills dels Grechs y dels Troyans. En mitj d' ells, Atrida alsant las mans al cel, pronuncia ab alta veu aquesta pregaria:
«Poderós Júpiter, que regnas desde 'l cim de l' Ida, gloriosíssim y grandíssim; Sol, que veus y sents totas las cosas; Rius, Terra, y vosaltres que, en lo fons dels inferns, castigueu, després de sa mort, als homes culpables de juraments falsos, sigueu testimonis nostres y mantigueu nostra alianza. Si Alexandro dona mort á Menelao, que 's quede ab Helena y tots los seus tresors; y nosaltres anémsen al instant ab nostres vaixells. Si 'l rós Menelao mata á Páris, Troyans, porteu entre nosaltres á Helena ab tots los seus tresors, y pagueu als Argius un just tribut que 's perpetuará en las generacions futuras. Si, mort Alexandro, Priam y 'ls fills de Priam s' oposan á pagarme aquest tribut, jo combatré per obtin-