Pàgina:Iliada (1879).djvu/37

llansas. Ara Alexandro y 'l marcial Menelao van á combatrer per tú, serás proclamada la esposa estimada del que alcansará la victoria.»
Dihent aquestas paraulas, la deesa li inspira 'l desitj del seu primer espós, de sa patria, de sos parents; tot seguit embolicada ab un vel blanch surt de sa cambra nupcial plorant amargas llágrimas de tendresa. No está sola, dugas donsellas l' acompanyan; Etra, filla de Piteo y Climene, la d' hermosos ulls. Promjte arriban als portals d'Escea, ahont ab Priam, Pantóo, Timétes, Lampo, Clitio y Hicetaon, branca de Marte, están assentats Ucalegonte y Antenor, abdos, homes de suma prudencia. Aquestos capdills del poble, en la part alta dels portals d' Escea, están en descans. La vellesa 'ls allunya de las batallas, més brillan tots per lo acertat dels seus consells. Aixís com las cigalas entremitj del bosch, enfiladas en un gros arbre y amagadas entra 'l fullatje fan sentir la seva veu delicada, axís mateix los ancians de Troya s' están en lo alt de la torra. Al acostarse Helena, cambian entre ells, en veu baixa, rápidament, aquestas paraulas:
«¡No 'ns hem d' indignar que per una tal dona, 'ls Troyans y 'ls Grechs sufrescan ab constancia mals terribles! Per sos posats y per son caminar s' assembla á las deesas inmortals. Mes, siga la que siga sa bellesa, que se 'n torne á ne 'ls vaixells dels Grechs, y aixís no causará nostra pérdua y la dels nostres fills.»
Aixís es com parlan; y Priam crida, en veu alta, á l' hermosa Argiua y li diu:
«Ja que vens ahont som nosaltres, filla meva, assentat al costat meu; y veurás al teu primer espós, als teus parents, als teus amichs. Als ulls meus, tú no ets pas culpable, sino 'ls deus, que han fet caurer demunt meu als Grechs y 'ls llamps de la guerra. Dígam ¿quí es aquet superb guerrer, hermós, de estatura alta, que 's trova entre 'ls Argius? D' altres n' hi haurá, sens dupte, que l' aventatjen en estatura, mes jamay n' he vist cap ab tanta bellesa, ni de posat tant majestuós. Certament té l' aire d' un rey.»
Helena, la més hermosa de las donas, li respon en aquestos termes:
«¡Oh estimat pare, quan te respecto y estich tremolosa devant teu! ¿Per qué avants no escullí la mort cruel, quan abandonant la cambra nupcial mos germans, ma filla benvolguda y mas estimadas companyas, vaig venir aquí ab ton fill? Mes la mort no ha vingut per mí, y visch per anarme consumint en plors. Jo 't contestaré tot aixó que 'm preguntas, tot lo que t' interessa. Aquest héroe es lo poderós Agamemnon, fill d' Atreo; rey excelent al mateix temps que forsut guerrer. ¡Miserable de mí! era mon cunyat, si lo passat no es un somni.»
Aixís diu ella y l' anciá, admirant al rey, exclama:
«¡Ditxós Atrida, favorescut per la Fortuna y pel Destí, quants fills de la Grecia t' obeheixen! Jo aní temps enrededera á la Frigia, fértil en