cada un té al devant seu. Quan lian morí la gana y apagat la set, Priam. rebrot de Dardanos, contempla ab admiració á Aquiles, sa esbelta talla y sa hermosura comparable á la dels inmortals. Aquiles admira del mateix modo á Priam, rebrot de Dardanos, son venerable aspecte y 'ls seus sabis enrahonamenis. Quan s' han satisfet de mirarse l' un al altre, 'l diví anciá es lo primer en parlar y ho fá en aquestos termes:
«Déixam descansar al moment ¡oh descendent de Júpiter! que demunt dels llits nos abandonem per fí al dols somni. Mas parpellas no s' han clós demunt dels ulls desde que á tas mans mon fill ha perdut la vida; sino que revolcantme en lo fanch, dins de mon palau, no he deixat de sospirar, de fer reviure en mon cor mil recorts amarchs. Avuy per primera volta, he menjat requisits, he fet passar vi en ma gola; avans d' are no n' habia tastat.»
Diu aixó; y Aquiles mana als seus companys y á las cautivas que parin los llits sota dels pórtichs; que hi posen hermosos cobertors; que hi estenguen pel demunt tapissos, y que 'ls tapen ab abrigalls espessos. Las cautivas al moment surten de la tenda, ab atxas encesas á la má, y aviat deixan fets dos llits. Allavors Aquiles enganya á Priam per medi d' un temor simulat.
«Dormirás, li diu, fora de ma tenda, estimat anciá, perque tinch por que algun dels concellers dels Grechs te sorprengue, puig venen continuament aquí á consultarme sos propòsits, com es just que ho fassen. Si algun d' ells te vegés durant la nit rápida, ho previndría tot seguit á Agamemnon, pastor de pobles, y la deslliuransa del teu fill se retardaria. Mes ara, dígam exactament quants dias necessitas pera celebrar las honras fúnebres del divi Héctor; durant lo temps que 'm diguis m' estaré quiet y retindré l' armada.
—¡Ah! respon lo diví anciá, si permets que tribute al diví Héctor las honras fúnebres, concedintme aixó, Aquiles, me farás una inmensa gracia. Sabs tú que 'ns trobem tancats dintre de nostras murallas; llarch es lo punt ahont hem d' anar á buscar llenya de la montanya, y 'ls Troyans se troban' apoderats d' espant. Necessaris son nou dias pera plorar en nostres palaus. Al desé dia donarem sepultura á Héctor, y 'l poblé celebrará 'l festi fúnebre; l' onzé dia aixecarem la tomba. En fí á la dotzena aurora, tornarém á combatre, si es que encara 'ns hi vegem obligats.
—Aixís se cumplirá, anciá, continúa 'l diví Aquiles; suspendré la guerra durant tot lo temps que 'm demanas.»
Dient aquestas paraulas, ab la ma dreta, apretada del venerable rey pera treure de la seva ánima tota mena de terror. Allavors Priam é Ideos s' ajeuhen sota 'l vestíbul de la tenda. Aquiles dorm en un departament retirat de sa morada; la bella Briseida descansa al seu cos-
Pàgina:Iliada (1879).djvu/332
Aquesta pàgina ha estat revisada.
