Pàgina:Iliada (1879).djvu/325

jou; y en fí, fenthi nusos successius los terminan á la punta de la corretja. Tot seguit transportan y posan en la carreta 'ls presents nombrosos que deuhen rescatar lo cap d' Héctor; despres, colocan sota 'l jou las mulas de pas ferm, regalo preciós que un dia feren los Misis al rey Priam. Per son pare, condueixen los corcers que ell mateix nudria en sas ricas estables; y 'l mateix rey, ab lo sabi heralt, los lliga en lo jou, dintre del palau. Allavors Hécuba, ab lo cor contristat, s' acosta al anciá, portant en la má una copa d' or plena de ví deliciós, pera invitarlo avans de marxar, á fer libacions. La reina s' atura devant dels corcers, y exclama:
 «Pren aquesta copa; fés libacions á Júpiter, prégali que 't permete retornar del camp enemich á ton palau, ja que á pesar meu l' ánima teva 't forsa á anárten á las naus. Implora donchs al fill de Saturno, que desde 'l cim del Ida, no perde de vista á Ilió; suplícali que t' envíe volant per la dreta l' au rápida, aquella de las aus que li es més estimada, aquella que té la forsa major; que la vegis tu mateix, per anar ab confíansa fins als fills de Danaos. Si Júpiter no 't enviés aquest missatje ¡ah! per molts que siguin los teus desitjos, no fora jo certament qui t' exhortaria á que arribes es a la flota dels Argius.
 —¡Oh muller meva! respon lo diví Priam, no deixaré pas de seguir tos consells; sempre es útil alsar las mans en súplica á Júpiter. ¡Que tingui compassió de nosaltres!»
 Acabat de dir aquestas paraulas, l' anciá ordena á la cuidadosa dispensera del palau que li tire en las mans aiga pura. La cautiva s' acosta, portant la cofaina y 'l gerro. Quan Priam s' ha rentat las mans, pren la copa que li presenta Hécuba, y posantse en mitj del pati, fa las sevas libpcions; després, mirant al cel, diu en alta veu aquesta pregaría:
 «Poderós Júpiter, deu gloriosíssim, grandíssim, que regnas desde 'l cim del Ida, fés que al acostarme á Aquiles, li sigui agradable, y que tingui pietat de mí. Envíam volant á la dreta, l' au rápida, aquella au que es la mes estimada teva, y que té la forsa major. Qué jo mateix la vegi, y que 'm condueixi ab confiansa fins als fills de Danaos.»
 Aquesta es la seva pregaria; lo previsor Júpiter tot seguit l' acull y envia l' áliga, 'l més segur dels augurs entre 'ls que vólan sota i cel; es Morfnos, au de rapinya, que també es coneguda per Percnos. Tant ample com se mostra al obrirse la porta de l' alta cambra nupcial d' un potentat, aixis mateix se desplegan per un y allre costat las alas d' aquesta áliga, al apareixer, prenent son vol cap á la dreta y per demunt de la ciutat. Los Troyans al veure aixó agafan confiansa y la seva ánima se 'n alegra; l' anciá 's dona pressa á pujar al carro, després lo dirigeix fora del vestíbul y del palau sonorós. Al devant las mulas portan la llitera ab quatre rodas, que condueix lo prudent