Pàgina:Iliada (1879).djvu/323

portar á Aquiles presents tant richs, que la seva ánima se 'n alegre; pero veshi sol, sense que cap altre Troyá t' acompanye, fora d' un venerable heralt pera menar las mulas y la carreta llaugera que retornará á la ciutat á ton fill á qui ha mort Aquiles. No tinguis en ton esperit ni terror ni pensaments de mort. Tindrás per guía al homicida d' Argos, que 't conduirá fins al costat d' Aquiles. Una vegada introduit en la tenda del héroe, aquest no solo no 't matará, sino que 't defendrá de tota violencia; perqué no es imprudent, ni deixa de tenir miraments, ni debers, y será atent pera perdonar á un que li suplique.»
 Ditas aquestas paraulas, la deesa dels peus llaugers se 'n vá, 'l rey ordena als seus filis que li disposen la carreta llaugera que tiran las mulas y que hi subjecten un' arca. Se 'n vá á la cambra nupcial, departament superbo y perfumat, construit de cedro y que conté quantiosos tresora. Allá, crida á sa esposa Hécuba, y li diu: «Estimada esposa, m' ha arribat un missatje de Júpiter, rey del Olimpo, perque rescate á mon ben volgut fill; perqué vagi als vaixells dels Grechs, y perque porte á Aquiles presents tant richs que se 'n alegre en l' ánima. Digam lo qué d' aixó 'n pensas. Mon coratje y mon cor m'ordenan ab forsa que 'm presente al ample campament dels Argius.»
 Diu aixó: la seva venerable esposa plora, y respon á aquest discurs.
 «Ay! ¡ahont pára 'l bon sentit que t' habia fet célebre, aixís entre 'ls estrangers com entre 'ls teus pobles! ¡Com vols presentarte tot sol als vaixells dels Grechs, devant d' un guerrer que t' ha mort tants de fills valerosos! ¡Ah! ¡tens un cor de ferro! Quan te tindrá, quan te veurá en sa presencia, aquest home crudel y sense fé, no 't tindrá pietat ni respecte. Plorem donchs á Héctor d' amagat, assentats en nostraa moradas; sens dupte que la Parca inexorable desde son naixement li ha filat lo llí, perque separat de sos pares serveixi de presa als gossos ágils d' aquest home violent. ¡Que no 'm trobe jo enfonsada en mitj de sas entranyas, agafant son fetje y devorantlo! Allavors si que quedaría castigat justament de lo que ha fet en mon fill, en un héroe que no ha mort cobardament, sino cara á cara, en defensa dels Troyans y de las Troyanas, sense pensar en amagarse ni en fugir.
 —No 'm detindrás pas, ara que vull anármen, respon lo diví Priam, no siguis pas tu, en mon mateix palau un sinistre augur, que no 'm persuadirás de cap manera. Si l'ordre m'hagués estat comunicada per un mortal, adiví, sacrificador ó sacerdot, podríam pensar que 'ns enganya y li hauriam girat las espatllas sense ferne cas. Mes, jo mateix he sentit á la deesa; l' he vista devant dels meus ulls, y aixis me 'n vaig y lo que dich, no ho dich en vá. Si 'l meu destí es morir en los vaixells dels Grechs, hi consento; que Aquiles me fereixi tan aviat