Pàgina:Iliada (1879).djvu/322

una ovella de abundosa llana. L' augusta mare del héroe, s' assenta al seu costat, l' acaricia ab la má y li parla en aquestos termes: «Fill meu ¿fins á quan, plorant sempre, vols estar consuminte l' ánima, sense recordarte de menjar ni de dormir ab ta aimada? Es consolador moltas vegadas l' unirse á una dona. No 't queda llarch temps de vida, y ja 's troban prop de tú la mort y la Parca inexorable. Mes tingas atenció á lo que vaig á dirte, que 't porto un missatje de Júpiter. Los deus, y aquet particularment, están irritats en contra teva perque plé de furor, conservas lo cadavre d' Héctor prop de las naus, y t' oposas á retornarlo. Creume donchs, entrégalo y acepta un just rescat.
—Ah! respon l' impetuós Aquiles, ja que Júpiter ho mana, y que aquestes son desitj, fés venir al que deu oferirme presents y emportarsen lo cadavre.»
Mentres que prop de la flota la deesa y 'l seu fill se cambian nombrosas paraulas, lo fill de Saturno ordena á Iris que se 'n vagi á la santa Ilió.
«Vola rápidament, llaugera Iris, deixa 'ls cims del Olimpo, porta á Iliò aquest missatje al magnánim Priam: que rescate á Héctor, que vage á la flota dels Grechs; que ofereixe al fill de Peleo presents tan magnífichs, que la seva ánima se 'n alegre; pero que hi vnge sol, sense que cap altre Troya l' acompanye, fora d' un venerable heralt pera menar las mulas y la carreta que se 'n endura á la ciulat á son fill á qui ha mort Aquiles. Que no tinga en son esperit ni terror ni pensament de mort. Li donarém per guia al homicida d' Argos, que 'l conduirá al costat d' Aquiles. Una volta introduit en la tenda del héroe, aquest no sols no 'l matará, sino que 'l defendrá de tota violencia; perqué lo es imprudent, ni deixa de tenir miraments, ni debers, y será atent pera perdonar á un que li suplique.»
Diu aixó: Iris s' aixeca, missatjera rápida com lo vent, y arriba al palau de Priam, ahont hi troba dol y crits de dolor. Los fills del anciá rey, sentats al voltant de son pare en lo pali interior, amáran de llágrimas los seus vestits. L' anciá amaga en los plechs del seu mantell, lo cap, y té las espatllas plenas de fanch que arrosegantse per térra ha arreplegat á grapats. Sas fillas y noras omplen lo palau ab los seus sospirs recordantse dels héroes valente y nombrosos que, baix los colps dels Argius, han perdut la vida. La missatjera s' atura al costal de Priam, y li parla en veu dolsa, perqué al véurela 's posa tremolós:
«Reanima 'ls teus esperits, Priam, rebrot de Dardanos, no tingas cap temor, que no vinch pas aquí á pressagiarte cap desgracia, sino que apart de que jo 't vull bé, vinch enviada per Júpiter, que en sas altas moradas, se troba plé de inquietut y de compassió per tú. Lo rey del Olimpo t' exhorta pera rescatar al ilustre Héctor y perque vages á