ab la vista la tremolosa coloma, que vola ja entre 'ls núvols. Tot seguit dispara 'l dart, toca sota las alas á l' au que's deté voltejant, traspassa 'l seu cos y 'l mateix dart vé á caure en terra, en los mateixos peus de Merion. La coloma, ab las alas caigudas, se posa demunt del pal, ahont queda suspesu; pero a 'l momet l'ánima l' abandona, y cau lluny en terra. L' armada tota la contempla ab admiració. Merion pren las dobles destrals. Teucro fa portar las destrals senzillas á sos vaixells.
En fí, 'l fill de Peleo, portant á l' assamblea una prolongada llansa y una caldera nova, adornada de flors, del valor d' un bou superbo, convoca als guerrers destres en tirar la llansa.
Lo poderós Agamemnon, fill d' Atreo, s' alsa, y després d' ell Merion, l' ilustre escuder del rey de Creta; mes Aquiles los hi dirigeix aquestas paraulas:
«Atrida, massa sabem lo que tu ets superior als demès guerrers, y quant los aventatjas en forsa y en destresa en tirar la llansa. Acepta, donchs, la caldera, fesla portar á las tevas naus, y si hi consents de tot cor, donarem aquesta llansa al ilustre Merion.»
Diu això: lo rey dels guerrers, Agamemnon, disposat á compláurel, presenta á Merion la llansa de bronzo, y posa entre las mans del heralt Taltibi 'l premi magnífich que li ha ofert Aquiles.
