Pàgina:Iliada (1879).djvu/317

resguardat per la corassa. Al mateix temps lo fill de Tideo per demunt del enorme escut d' Ayax, no para de buscarli 'l coll ab la punta de la seva llansa esplendenta. Al veure això, 'ls Grechs, tement per la vida del fill de Telamón, determinan posar fi al combat y repartir lo premi per parts iguals. Pero Aquiles concedeix al fill de Tideo la gran espasa ab la seva vaina y i talabart que la sosté.
 Tot seguit. Aquiles porta devant de l' assamblea un enorme tros de ferro en brut que quant vivia tirava 'l fort Etió. Quan lo diví fill de Peleo matá á aquest héroe, se 'n porta 'l seu disch en las sevas naus, entre 'ls altres trofeus. Aquiles aixecantse, diu ais Argius:
 «¡Alsauvos, oh vosaltres que vullgau disputar aquest premi! Per estensos que siguin los seus camps fèrtils, aquell que l' obtindrá no 's veurá en necessitat, durant cinch anys, d' enviar á ciutat á buscar ferro per sos pastors ó per sos jornalers: ab aquest disch ne tindrá prou.»
 Diu aixó: al moment lo diví Polipetes s' alsa, després d' ell, lo robust Leonteo; lol seguit Ayax, fill de Telamón, y l' ilustre Epeos. Se posan tots en órdre: Epeos, lo primer dels quatre, agafa 'l disch y 'l llensa rodolant y arrenca una grossa riallada dels Grechs. Leonteo, branca de Marte, fa la segona proba. Després d' ell, lo gran Ayax, ab ma robusta, fa traspassá las senyals dels anteriors. Per fí arriba 'l torn á Polipetes. A tanta distancia com lo vaquer tira 'l seu gayato, que vola per demunt del remat, á tanta distancia Polipetes fa anar lo disch mes enllá que ls seus adversaris. Los Grechs fan un crit d' aclamació, y 'ls companys del vencedor se li portan á la seva nau lo premi ofert pel rey.
 Aquiles allavors exposa pels arquers destrals de ferro: deu destrals senzillas y deu de doble tall: tot seguit fa plantar á distancia, en l' arena 'l pal d' un navili, y al cim hi posa, ab un prim cordill, una tremolosa coloma lligada pels peus que senyala per blanch als arquers.
 «Aquell, los hi diu, que tocará aquesta temorosa au se 'n endurá las dobles destrals. Aquell que, ab menys destresa tocará 'l cordill, sense tocar la coloma, sols obtindrá las destrals senzillas.»
 Dit aixó, 'l rey Teucro s' aixeca, y darrera d' ell Merion, ilustre escuder del rey de Creta. Los héroes ramenan las sevas sorts en un casco de bronzo. La de Teucro surt primer. Tot seguit, ab una má vigorosa, dispara una fletxa; mes s' oblida d' oferir avans á Febo 'l sacrifici d' una hecalomba solemne d' anyells primogènits, y no toca la coloma, perque aquesta divinitat n' está ressentida. La seva fletxa trenca 'l cordill, prop dels peus de la tendrá au, la que tot seguit s'envola envers lo cel, al maleix temps que 'l cordill cau á térra. Los Grechs fan ressonar l' enclós ab sos aplaudiments. Mentrestant Merion prepara la seva fletxa; se coloca rápidament l' arch, promet á Febo 'l sacrifici d' una solemne hecatomba d' anyells primogénits, y segueix