«Rebrot dels deus, enganyós Ulisses, ó álsam tú ó déixam que t' alse; Júpiter donará la victoria á qui grat li sia.»
Dient aixó alsa al fill de Laertes; aquest no 's descuida de sas manyas; d'un cop de taló á la pantorrilla fa inclinar á Ayax;l' héroe cau d' espatllas, y Ulisses demunt del seu pit. Tot l' exércit plé d' admiració 'ls contempla. Ulisses, allavors, vol alsar á son rival; mes á penas logra manejarlo, y, en mitj de sos esforsos los genolls, per fí, se li doblegan. Los dos héroes agafats l' un al altre rodolan per térra y s' omplen de pols. Sens dupte s' haurian aixecat pera agafarse cos á cos per tercera volta, si 'l mateix Aquiles no 'ls haqués detingut.
«Deixeu de lluitar, los hi diu; no estenueu vanament las vostras forsas; la victoria us perteneix á tots dos. Separeuvos, y acepteu un premi cada hú d' igual valor. Los Grechs s' entregarán á altres jochs.»
Diu aixó: y'ls héroes dócils á tals paraulas, se donan pressa á obehirlo; se trehuen la pols que 'ls cubreix y 's posan las sevas túnicas.
Tot seguit Aquiles posa devant dels Argius los premis de la carrera á peu. Es lo primer premi una urna d' argent, de cabuda sis mesuras, la més hermosa de las que existeixen en la térra, perqué 'ls enginyosos Sidonis l' adornaren maravellosament, y 'ls Fenicis, que la transportavan per demunt de las obscuras onas, se detingueren en lo port de Lemnos, y 'n feren present á Toas. Més tart Euneo, fill de Jasó, la doná al héroe de Patroclo pera pagar á Licaon, fill de Priam; y ara Aquiles, en los jochs fúnebres de son company, la destina al més llauger en la carrera. Lo segon premi es un bou esplendent de greixura; y 'l tercer, mitj talent d' or. Aquiles s' alsa y esclama:
«¡Alsauvos, ó vosaltres que vullgau disputar aquestos premis!»
Diu aixó: 'l llauger fill d' Oileo s' aixeca, y després d' ell Ulisses, y per úllim Antíloco, que aventatja per la seva llaugeresa á tots los altres guerrers de la seva edat. Los tres héroes se posan en filera; Aquiles los hi senyala 'l terme. Sortint de la barrera, tenen lo terreno lliure. Tot seguit lo fill d' Oileo avansa á tots; Ulisses lo segueix. Com prop de son hermós pit está 'l fus d' una dona, quan ab sas mans estesas, capdella de la troca 'l fil de la trama, tant prop d' Ayax corre 'l fill de Laertes. Sos peus s' encaixan en las petjadas del seu rival, avans de que la polsaguera que aquest alsa, estigui esbargida; y sempre corrent ab rapidesa tira 'l seu alé al voltant del cap del héroe. Los Grechs tots desitjan per ell la victoria; cridan y l' animan. Quan un y altre arriban al terme de la carrera, de tot cor Ulisses invoca á Minerva.
«Escóltam, deesa de bondat, vina decididament en ajuda dels meus peus.»
Pàgina:Iliada (1879).djvu/315
Aquesta pàgina ha estat revisada.
