Pàgina:Iliada (1879).djvu/312

vingul darrera d' Antíloco per medi d' enganys, se 'n emporta injustament l' euga; perqué es lo mès fort y 'l més valent, encara que 'ls seus caballs siguin moll inferiors.» No: vaig á pronunciar jo mateix la sentencia y no crech que cap dels Grechs la desaprobe, perquè será del tot justa. Anliloco, vina, segons costum, prop de mí ¡oh rebrot de Júpiter! Plántat dret devant dels teus corcers y del teu carro, pòsat en una má lo fuet ab que 'ls excitaras y posada l' altra demunt de tos caballs, jura á Neptú que ha sigut involuntariament y no per mala manya que has destorbat lo meu carro.»
 —Perdónam, respon lo prudent Antiloco, só molt més jove que lú ¡oh rey Menelao! tú ets millor y de més edat; no ignoras ú quants y quants errors está subjecta la joventut, perqué en aquesla edat l' esperit es prompte é irreflexiu. Sigui donchs indulgenta la teva ánima. Te donaré jo maleix l' euga que he conquistat; si entre lo que tinch en ma tenda exigeixes alguna cosa més preciosa, més m' estimo cedírlela al moment ¡oh rebrot de Júpiter! que no pas véurem per sempre odiat de ton cor, y culpable als ulls dels inmortals.
 Ditas aquestas paraulas, lo fill del magnánim Néstor, conduhint l' euga, la presenta ó Menelao, que se 'n alegra ab tota l' ánima. De la mateixa manera que quan los camps treuhen brotada, la rosada del matí's posa en las tendrás espigas, aixís mateix ¡oh Menelao! una dolsa satisfacció penetra en ton cor.
 L' Atrida continúa, y li dirigeix rápidament aquestas paraulas:
 «Anliloco, só jo 'l que vull cedir y oblidar la meva còlera. May m' habia faltat la teva nrudencia fins en aquest cas en que la jovenesa 't ba ofuscat la rahó; evita en lo successiu d' enganyar als que valen més que tú. Ningú més entre 'ls Grechs m' hauria apaciguat tant promptament; mes reconech las fatigas y 'ls sufriments que heu suportat per causa meva, tú, ton ilustre pare y ten germá Trasimedes. Me trobo donchs enternit per la teva súplica, y encara que l' euga in pertoca, prénla; y que tots los Grechs sápigan que 'l meu cor no es ni superbiós ni crudel.»
 Ditas aquestas paraulas, dona 'l euga á Noemon, company d' Antiloco perque se l' emporte; ell pren la caldera explendenta. Tot seguit Merion, que ha arribat lo quart, pren los dos talents d' or. En quant al quint premi, l' urna ab duas nansas, no ha tingut guanyador. Aquiles l' agafa, la porla á través de l' assamblea, s' atura al costat de Néstor, y l' hi ofereix dient:
 «Pren aquesta urna, anciá, y que sigui per tú una joya preciosa. Consérvala en memoria dels funerals de Patroclo, ja que no 'l veurás may més entre ls Argius. Te dono aquest premi sense que concorres al pugilat, ni á la lluyta, ni als exercicis de la llansa, ni á las carreras á peu ja que la tirsta vellesa t' aclapara.»