Pàgina:Iliada (1879).djvu/308

Diomedes l' hauría avansat ó hauría deixat duptosa la victoria, si Febo, irritat contra d' ell, no li hagués fet caure de las mans lo fuet explendent. Los ulls del héroe indignat s' omplen de llágrimas perqué las eugas galopan ab creixenta rapidesa, y 'ls seus caballs amainan la carrera per falta del agulló que una divinitat li ha pres. Pero Minerva s' ha adonat de tal astucia; tot seguit corre al costat del fill de Tideo, li dona un fuel y enima 'ls seus caballs ab forsa nova. Al mateix temps la deesa encoratjada s' acosta al fill d' Admeto y li trenca 'l jou; las eugas se desbocan fora del camí; 'l timó del carro 's desfá y 'l mateix héroe, desde dalt de son siti cau al costat de la roda. Queda ferit de brassos, nas y boca; le una obertura al front, demunt de las celias; los ulls se li banyan de llágrimas; los plors li apagan la veu. Diomedes l' avansa, dirigeix son corro y salta deixant moll enrera á sos rivals. Minerva anima 'l vigor de sos corcers y li dona la gloria. Després lo segueix lo ros Menelaò, y després Antíloco, que agullona 'ls caballs del venerable Néstor.
 «¡Fins á tocar la terra ab lo ventre! ¡allargueu lo pas! no vull pas fervos lluitar ab los que conduheix l' ilustre Diomedes. La mateixa Minerva es la que redobla la seva agilitat y li dona la victoria; més alcanseu lo carro del Atrida, no us quedeu enrera. ¡Ab vivesa! no permetau que una euga, que Etea, vos cubreixi de vergonya. ¿Perqué us quedeu enrera essent los més valents? Jo us ho prometo y la meva paraula 's cumplirá; no sereu més dignes de rebre 'ls cuidados de Néstor, pastor de pobles, y no tardará en matarvos ab lo bronzo afilat, si per la vostra desidia sols alcancem un dels últims premis. ¡Arre donchs! proseguiu ab rapidesa, animeuvos, confieu en la meva destresa; jo sabré passar devant del Atrida en l' angostura del camí, que may perdré de vista.»
 Diu aixó: los caballs, temerosos de 'l indignació del seu senyor, córreu un moment ab major ardor; no tarda 'l valerós Anlíloco en veure l' angostura del camí. Consisteix aquesta en una torrentera formada per una continuació de plujas que han socavat la terra é interromput lo camí. Menelao anava á trobarshi, ab cuidado pera evitar lo topar ab un oltre carro, quan Anlíloco gira llaugerament lo seu tronch, lo dirigeix fora del camí, y 's llensa á la persecució del Alrida. posántseli molt prop. Lo reys' espanta y esclama:
 «Anlíloco, gobernas temerariamentl los teus caballs: contentlos, perqué aquí 'l camí s' estreny, y aviat tindrás més espay. No sigui cas que topes ab lo meu carro y 'ns anem á perdre tots dos.»
 Diu aixó: 'l fill de Néstor fá com qui no 'l sent, agullona de nou als seus corcers y'ls excita més vivament encara. Ab la velocitat que porta un disch llansat ab una brassada per un jove guerrer que vol