Pàgina:Iliada (1879).djvu/307

descuida may de la manera com deu manejar las bridas. Aguantantlas ab má ferma, mira sempre al que li va al devant. Vaig á mostrarle 'l terme, prou visible perqué no 's escape de tas miradas. ¿Veus, sortil de térra, á l' alsada d' una brassa, un tronch sech? Es la soca d' una alsina ó d' un abet que 'ls temps han respectat, y que á cada costat té duas pedras blancas en lo puní ahont lo camí 's estreny, en mitj d' una planura llisa. Ja siga la tomba d' un héroe antich ó bé 'l límit que senyalaren los antepassats, avuy l' ilustre Aquiles l' ha prés per terme. Allí es precís anar á tocar dirigint dret lo leu carro; inclínat en l' assiento una mica cap a l' esquerra dels corcers; pica, cridant, lo caball de la dreta, afluixantli un poch la brida; de manera que 'l caball de l' esquerra arribi á la fita que semble que lé de fregarhi 'l botó de la roda; pero procura que no hi tope, no fos cas que 's ferís algún caball ó que trenquesses lo carro, ab alegría dels altres y per vergonya teva. Estimat fill, sigas prudent y previsor. Si logras girar en la mateixa fita frech á frech, ningú gosará seguirte ni passarte devant, encara que darrera ten hi anés lo diví corcer d' Adrasto, Arió, de rassa inmortal, ó 'ls que en aquestas riberas ha criat Laomedon.»
 Acabant de dir aquestas paraulas, lo fill de Neleo se 'n enloma á son siti y s'asseu, habent donat á son ilustre fill inslruccions complertas.
 Merion és lo quint en preparar los seus corcers d' hermosas crineras. Los héroes pujan als carros, y trenhen las sorts que 'l fill de Peleo remena. La d' Antíloco salta la primera; segueixen des rés las d' Eumelo, Menelao y Merion; en fi, la darrera es la sort de Diomedes, lo més valenl de tots. Los lluitadors se disposan en filera. Aquiles los hi mostra al lluny en lo comp rás la fita prop de la qual hi ha enviat al diví Fénix, escuder de son pare, pera que observe ab alenció la carrera y porte la veritat de lo que succeheixi.
 Tots al mateix temps alsan los fuets, fuetejan y excitan ab sos crits als corcers, que al moment avansan plana enllá allunyantse rápidament del vaixells. Sota del seu pitral, núvols de pols hi remolinejan; sas crineras flotan al aire; los carros, ja tocan la terra fértil, ja s' alsan enlaire; mes los héroes permaneixen en sos sitis; lo cor los batega; tots vólen la victoria; no páran d' atiar á sos corcers, que vólan en la plana aixecant pols.
 Los caballs fogosos han arribat ja al terme de la carrera, y van á tornar envers la platja de la mar escumosa. Allavors es quan brilla l' ardiment dels héroes; allavors deixan anar los tronchs á tota brida. Tol seguit las eugas d' Eumelo portan la ventatja; los caballs troyans de Diomedes segueixen y sembla com que anessen á pujar demunt del carro que 'ls precedeix; la seva alenada escalfa las amplas espatllas del fill d' Admelo: lo cap estirat fins á n' ell, vólan, y segurament