Pàgina:Iliada (1879).djvu/306

 Aquiles, dret, parla en aquestos termes:
 «Atridas, y vosaltres, Grechs, los premis exposats en aquest siti esperan als escuders que 'n siguin guanyadors. Si, entre nosaltres, celebressem altra mena de jochs, lo primer premi aniria á parar á la meva tenda; prou sabeu lots quant aventatjan als demés los meus corcers, perquè son inmortals. Neptú 'ls regalá á mon pare, qui me is ha donat. Mes avuy, los meus corcers y jo, debem permaneixer en descans. ¡Ay! ¡ells han perdut á son carinyós escuder, que tot sovínt los hi enllustrava ab oli la crinera, després de habérlashi rentadas ab aiga clara! ¡Ara lo ploran! ¡deixan arrossegar por terra las sevas crins flotantas y 's mantenen inmóvils, ab lo cor ple de tristesa! Prepareuvos donchs en lo camp, vosaltres que confieu en vostres caballs y en vostres carros.»
 Aixis parla i fill de Peleo, y tot seguit los destres escuders s' ajuntan. Lo rey dels guerrers, Enmelo, fill estimat d' Admeto, es lo primer en alsarse, perqué sobressurt en guiar un carro. Després n' ell se presenta i robust Diomedes, que ha conduhit baix lo seu jou los corcers troyans que robd á Eneas lo jorn en que Febo salvá á aquest héroe. Vé tot seguít, lo fill d' Atreo, lo rós Menelao, rebrot de Júpiter, menant sota 'l seu jou dos caballs ágils: Podargo, que li perteneix á n' ell, y Etea, corredora euga d' Agamemnon. Equepolo, fill d' Anquises, la regalá al gran Atrida per no teñirlo que seguir als camps troyans, y poguerse quedar delectantse en sos palaus, perqué Júpiter li habia prodigat grans riquesas, y habitava en Sicion. Menelao 's serveix d'aquesta euga de llaugeresa en la carrera. Antiloco es lo quart en disposar lo seu tronch. Nascuts en Pilos, los seus caballs ágils posa en lo carro, al mateix temps que 'l seu pare s' acosta, y al jove héroe, plé de prudencia ja, dona aquestos sabis consells:
 «Antíloco, certament, á pesar de la jovenesa, Júpiter y Neplú t' estiman, y ells t' han ensenyat los exercicis diversos del escuder; res tinch, donchs, per parlarle llargament. Sobressurts pera girar lo carro ab destresa al voltant del lloch fita!; no obstant, los caballs son pesats en la carrera, y 'm sembla que d' això 'n sofrirás; los tronchs dels altres son més ágils, encara que cap d' ells sab pendre una resolució més bé que tú. ¡Coratje donchs, amich! procura juntar en tú tola la destresa y no 'l deixis escapar lo premi. Tot constructor sobressurt més per l' art que per la forsa; també per l' art lo pilot goberna la seva llaugera nau combatuda per la forsa dels vents. Per l' art, del mateix modo, un escuder aventatja als demés escuders. Lo qui 's fia solament de sos caballs y de son carro, 'ls deixa imprudentment desviarse del drel cami; se li desvian en l'eslensió del terreno y no 's pot contenir. Mes l'home hábil que conduheix caballs mitjanament bons, may deixa de vista la fila, no gira fins que hi arriba, y no 's