pare 's lamenta cremant lo cadavre del seu fill casat de nou, que, ab la seva mort deixa contristats á sos infortunats pares, aixis mateix Aquiles se lamenta cremant lo cadavre de son company; de la mateixa manera, volta al entorn de la foguera y fa amarchs sospirs. Per últim l' estrella del matí vé á anunciar lo dia á la terra, y precedeix á l' Aurora enmantellada de porpra, que, tot seguit se dispersa demunt las aigas. Allavors la flama disminueix, y no tarda á apagarse. Los vents al instant se 'n tornan á la seva gruta alravessant la mar de Tracia, en lo qué las aigas infladas gemegan. Al maleix temps lo fill de Peleo, s' ajeu á térra tol sol, obatut per la fatiga; de sobte 'l dols somni s' apodera d' ell. Més los héroes se juntan al voltant dels Alridas; ab lo soroll de sos passos y de la cridoria, Aquiles se desvellla; s' alsa y'ls hi dirigeix aquest discurs:
«Atridas, y vosaltres capdills dels Argius. primerament ab vi apagueu la pira, per tol allá ahont la flama s' ha passejat; reculliu tot seguit los ossos del fill de Menecios y distingimlos bé, que son fácils de reconeixer entre 'ls demés: Patroclo 's trobava estés en mitj de la foguera, y los víctimas, homes y caballs, cremavan barrejats, separáts d'ell, pels cantons de la pira. Depositemlos, embolicals ab una doble tela de greix en lo fons d' una urna d' or, esperant lo día en que jo mateix baixaré á la morada de Plutó. No us demano pas que alsen una espléndida tomba; que reuneixi estrictament las condicions precisas. Més endevant, aquells de vosaltres ¡oh Grechs! que 'm sobreviure en la flota, l' erigiren alta y espayosa, segons vostres desitjos.»
Diu aixó, y 'ls reys obeheixen al fogós Eácido. Primerament ab vi apagan la pira, per tot allá ahont s' hi ha passejat la flama. Tot seguit un gros munt de cendra cau. Allavors, tot plorant al seu company plé de dolsor, arreplegan los seus ossos, embolicats ab una doble tela de greix, en una urna d' or que depositan en la seva tenda, cubrintla ab un llauger teixit. Seguidamenl senyalan lo cercle de la tomba, hi obran los fonaments al voltant d' ahont s' alsá la pira, y al instant hi amontonan la terra; quan la tenen á prou elevació, se 'n entornan á las filas dels guerrers. Aquiles deté á l' armada y la fá seure en cercle en una espayosa planura, en la qual hi ponan desas naus los premis dels jochs fúnebres: calderas, tres-peus, corcers, matxos, toros de front superbo, esclavas de talla graciosa y ferro brunyil.
Primerament esposa á la vista dels Aqueus los magnífichs premis de la carrera de carros. Lo primer consisteix en una dona hermosa, destra en las labors de son sexo, y un tres-peus ab nansas que conté vintiduas mesuras; lo segon, es una somera sense domar de sis anys, y aviat mare d' un matxo; lo ters, una caldera, blanca encara, que no ha rebut lo foch, de cabuda quatre mesuras; lo quart, dos talen ls d'or, y 'l quint, una urna de duas nansas que no vá al foch.
Pàgina:Iliada (1879).djvu/305
Aquesta pàgina ha estat revisada.