Pàgina:Iliada (1879).djvu/303

da demunt la terrá, y tornan á atravessar las espesas malesas. Los homes segueixen transportant baix las órdres de Merió, socas enteras. Tots deixan la cárrega demunt la platja, ahont Aquiles ha disposat que s' alsés la tomba de Patroclo y la seva. Ja per fí l' inmens munt de llenya es á terra, y 'ls guerrers al seu voltant s' assentan en fileras apretadas. Allavors Aquiles ordena als Mirmidons que 's posen las armaduras y que coloquen los seus corcers en lo jou. Donantse presa, se posau las armas; los combatents y 'ls escuders pujan dalt dels carros y obran la marxa; després, segueixen los nombrosos peo s, espessos com una nuvolada; en mitj de las filas; los amichs de Patroclo 'l portan y 'l cubreixen ab sas cabelleras; cada qual fá 'l sacrifici de la seva, tots la tiran demunt del cadávre. Darrera d' ell, lo di vi Aquiles li sosté 'l cap, entristit, perqué condueix al seu company benvolgut á las moradas de Plutó.
Arribats al lloch designat per Aquiles, deixan lo cadávre y al moment li arreglan una pira á propòsit. No obstant l' héroe concebeix un altre pensament; s'aparta, 's talla la rossa y abundosa cabellera, de molt temps avans consagrada al riu Esperquios; després, la vista girada envers las obscuras onas de l' alta mar, esclama dolorosament:
«Esperquios, en vá Peleo, 'l meu pare, va fer vot de sacrificarte la meva cabellera, al moment de mon retorn á ma dolsa pátria, després d'oferirte una santa hecatomba, y d'inmolarte cinquanta superbos moltons al costat de las fonts ahont s' aixecan ton bosch sagrat y ton altar perfumat. Aquest signé 'l vot del anciá; més tu no has pas fet lo que ell esperava. Aixis donchs, ja que no he de tornar á reveure may mes los camps de ma patria, que 'm sigui permés donar la mave cabellera al héroe Patroclo, perqué ell se l' emporte.»
Ditas aquestas paraulas, posa entre las mans del seu company sa hermosa cabellera, y reanima entre tots los Grechs las ganas de plorar. La llum del sol hauria desaparegut avans de que 'ls seus plors haguessen finit, si 'l divi Aquiles, posantse al costal d' Agamemnon, no li hagués dit:
«Atrida, á tú mes que á ningú mes obeheix l' armada; tot dol le termini; dispérsela, que s' aparte de la foguera, y que 's prepare 'l sopar. Nosaltres farem lo que resta fer, nosaltres que som los qué principalment hem de cuidarnos del cadavre; que 'ls reys solsament nos ajuden.»
Agamemnon, tant bon punt l' ha sentit, dispersa á la mullitut que se 'n va cap al vaixells. No més los guerrers encarregats dels cuidados fúnebres se quedan al costat de Patroclo y amontonan la llenya. Arreglan una pira de cent peus en tots sentits, y una volta acabada, ab lo cor plé de tristesa, hi depositan lo cadavre. Escorxan tot seguit y preparan gran nombre de suculentas ovellas y bous de pas calmós.