Pàgina:Iliada (1879).djvu/293

há pe'l destí,vols arrancar á la trista mort? Cumpleix aixis los desitjós, pero cap dels deus t' ho aprobará.
—Cálmat, filia estimada, respon lo deu que agita 'ls núvols. Si ara he usat un llenguatje sever, vull tenir dolcesa per tú. Fés, donchs, lo que 'l cor te dicte, que no t' hi posaré destorb de cap mena.»
Diu aixó: y anima á la deesa, la qual ja estava frisant de impaciencia y emprén tot seguit lo vol desde 'l cim del Olimpo.
Mentrestant lo fogós Aquiles no para de perseguir y de pertorbar á Héctor. Del mateix modo que en la montanya un cá persegueix per barranchs y malesas al petit cervo á qui ha fet alsar de son jás y la bestiola tremolosa s' amaga sota un arbusto, pero 'l cá no li pert lo rastre y per fi torna á trobarlo, aixis mateix Héctor no logra sustréurers de la vista del fill de Peleo. Tantas vegadas com aquell intenta córrer envers los portals de Dardanos, dirigintse á las mura¬ llas, desde ahont podria rebre 'l socors d' una pluja de darts, tantas ultras Aquiles,que sempre li conserva la ventatja del cantó de la ciutat, ho preveu, se li posa al devant y 'l fá recular cap á la plana novament. Moltas voltas en somnis no 's pot atrapar al enemich que s' escapa; ó be, del mateix modo que 'ls seus, los peus vostres se tro- ban lligats: aixis mateix lluytau los dos héroes: Aquiles no logra al- cansar á Héctor, ni aquet consegueix posarse en seguretat del seu perseguidor. Més ¿de quina manera dfill de Priam hauria fugit per tant llarga estona de las Parcas funestas, si fins al últim moment Apolo no s' hagués posat al costat d'ell pera sostindré la forsa y la llaugeresa de sas camas?
Aquiles, no obstant, ab lo cap senyala á son exércit, perque no vol permetre que ningú dispare contra Héctor un dart fatal; puig tem que un altre obtingui la gloria de ocasionarli la primera ferida, fent que ell no pugui donarli mes que la segona. Ja per quarta vegada passan per prop de las fonts, quan lo pare dels deus y dels hornes desplega las balansas d' or y hi posa duas sorts del llarch somni de la mort: la d' Aquiles y la del fill de Priam, y alsa las balansas soste- nintlas pe T mitx. Lo jorn fatal d' Héctor fa inclinar lo platet y baixa fins á las moradas de Plutó. Allavors Apolo l' abandona. Al mateix temps Minerva s' acosta al fill de Peleo y li dirigeix rápidament aquestas paraulas:
«Espero per últim, ilustre Aquiles, favorescut de Júpiter, que anem á concedir ais Aqueus una inmensa victoria, matant á Héctor junt á la flota, tant desitxós com está per las lluytas. No es possible que 'ns escape, encara que 'l mateix Apolo, agenollat devant del senyor del escut, implori tant com vulgui pera lograr la seva salvació. Detúrat donchs y descansa. Jo vaig á empéndrel á fi de persuadirlo que combate ab tú.»
Aixís parla Minerva. Aquiles obeheix y se n' alegra interibrment. S' atura y s' apoya en sa llansa de punta de bronzo. Tot seguit la