Pàgina:Iliada (1879).djvu/292

les, semblant al irresistible Marte, s' avansa y brandeix, á l' alsada de sa espatlla dreta, la pica de freixa del Pelió. Demunt de son pit, lo bronzo resplandeix com la flama brilladora ó 'l sol ixent. Al véurel Héctor, plé de temor, no gosa esperarlo; y fuig, deixant los portals al darrera seu. Lo fill de Peleo, confiant ab la llaugeresa deis seus peus, apreta á corre al seu darrera. De la mateixa manera que 'l milá de las montanyas, la mes llaugera de las aus, embesteix de dret á la tendrá colometa, y ella en vá cerca escaparse ab sos gira- vols, sino que ell se li acosta per moments fent xiscles aguts; ab lo cor que l' excita á agafarla, aixis Aquiles, frisant d' ardor, se precipita perseguint á Héctor, que sota la muralla deis Troyans, fuig ab tota la forsa de sos genolls.Los dos héroes pe'l caminal deis carros, al peu de la muralla, corren del prouionturi del guayte á la figuera batuda pe:ls vents, y arriban á las duas bellas fonts que treuhen dolls d' aiga del caudalós Escamandro. L' una ileusa aiga calenta coronada „de fumera com la fiama de la foguerada; l' altra treu fins en lo mes fort de la calor, aiga com la pedra que cau dels núvols com la neu freda ó com lo glas. Prop de las fonts, hi ha construhits de pedra dos espayosos bonichs_safreigs ahont las mullers y las graciosas filias deis Troyans hi rentavan sas ricas vestiduras, en los dias de pau, avans de l' irupció deis filis de la Grecia. Los dos rivals tras- passan las fonts, fugint l' un, y esforsantse per atraparlo l' altre. Lo qui vol escaparse es un brau;lo qui'l persegueix ab llaugeresa, es mes brau encara. No es pas per una victima ni per las despullas d! un toro que lluytan, que aquestos son, entre 'ls guerrers, los premis á la agilitat; sino que corren pera disputarse l' ánima del divi Héctor.
 En los jochs fúnebres en honor d' un héroe, s' ofereix un premi preciós: un tres-peus ó una cautiva; allavors los corcers pera alcan- sarlo se disparan ab llaugeresa envers al tenue senyalat: ab la mateixa rapidesa 'ls dos guerrers passau y tornan á passar tres vegadas per devant de la ciutat de Priam. Tots los inmortals los están contemplant, y'l pare dels deus y dels homes pronuncia aquest discurs:
 «¡Oh dolor! al peu deis mursd' Ilió la meva mirada está seguint á un héroe estimat meu y un altre d persegueix ab ardor. Lo meu cor sospira per Héctor, que tantas y tantas vegadas, en lo mont Ida ó al cim de la ciutat ha cremat en honor meu la carn deis toros. Ara 'l diví Aquiles lo persegueix ab tota la llaugeresa de sos peus, devant de la ciutat de Priam. Mes ¡oh divinitats! reflexioneu, decidiu si 'l lliurarém de la mort, ó si permetrém que sucombeixi, á pesar de sa valentia, baix los brassos del fill de Peleo.»
 Al sentir aquestas paraulas, Minerva exclama: «¡Oh pare meu! ¿qué es lo que has dit? ¿A un mortal cridat temps