Pàgina:Iliada (1879).djvu/285

á Marte, flagell dels homes. ¿Cóm no 't donas pressa á perseguirla?»
 Diu aixó: Minerva se'n alegra interiorment, embesteix y deixa caure la seva forta ma demunt del pit de la deesa, y aquesta sent que 'l cor li defalleix y 'ls genolls se li doblegan. Las duas divinitats ven' sudas cauhen estesas demunt de la térra fértil, y Minerva, gaudintsen, esclama:
 «¡Caiguessen aixis tots los que ajudan als Troyans y combátan contra 'ls Grechs! ¡Que si no tingessen mes cor ni mes forsa que Vénus, que per socórrer á Marte ha vingut devant de la meva cólera, temps faria que ja hauriam acabat aquesta guerra, y la ciutat d' Ilió fora ja arruinada.»
 Diu aixó, y Juno, deesa dels brassos blanchs, somriu. Al mateix temps lo poderós Neptú provoca á Febo:
 «Apolo ¿perqué estém allunyats? Aixó no 'ns está bé, quan los altres deus nos donan l' exemple. ¿No 'ns avergouyiriam de retornar, sense combatre, al palau de bronzo de Júpiter? Comensa donchs, tú que ets lo mes jove. Seria afrentós per mi donar los primers colps, perque vaig néixer avans que tú, y t' aventatjo en saber. ¡Insensat! ¡cor irreflexiu! ¿no 't recordas ja dels mals que hem sofert devant d' Ilió? Partírem del Olimpo sols, y mitjansant un preu convingut, nos llogarem á salari per un any á l' orgullós Laomedon; ell nos dona las sevas ordres; jo construeixo la ciutat y la defensa dels Troyans; also murallas amplas y superbas, que fan la ciutat inexpugnable. Al mateix temps, Febo, ménas pels boschs del Ida sos inmensos remats. Mes quan las afalagadoras estacions nos portavan al terme de nostres travalls, aquest rey violent nos privá del nostre salari, y 'ns perseguí després d' habernos amenassat, á tú Febo. d' encadenarte de peus y mans y véndrerté en una illa llunyana; y á tots dos, jun-tant lo gesto á la, paraula, d' empleyar lo bronzo pera tallarnos las orellas. Fugírem, plena l' ánima de cólera, indignats de no haber rebut la recompensa dels travalls que 'ns habia sigut promesa. ¿Es per motiu d'aquestos ultratjes que afavoreixes los seus pobles, en lloch de reunirte á nosaltres pera precipitar la ruina dels Troyans perjurs, de sos tendres infants y de sas castas esposas?
 — Neptú, respon lo deu que dispara lluny los darts, ab rahó 'm dirias qué no 'm trovo sá d' esperit, si combatés en contra teva per causa dels miserables mortals, que, del mateix modo que las fullas avuy plenas de vida 's nudreixen dels fruits de la térra y demá van á trobarse consumidas miserablement. Aixis donchs, abstenemnos en aquest moment de bátrens, y deixem que 'ls altres deus s' ataquen entre ells.»
 Diu aixó, y recula; per qué tem de lluytar ab lo germá de son pa-