encara que la mateixa Ilió siga presa de las flamas devoradoras perque 'ls belicosos fills de la Grecia l' hagen incendiada.
Juno sent aquestas paraulas. Al moment se dirigeix á son estimat fill.
«Atúrat, ilustre fill meu; no convé que per mor dels homes, se maltracte en tanta de manera á una divinitat.»
A semblants paraulas, Vulcá apaga la flama divina, y las claras aigas del riu, tornen á mare. Xanto queda vensut; los dos rivals se deténen; la mateixa Juno, á pesar de la cólera d' ells, los ha calmat.
Mes allavoras, la discordia crudel descarrega tot son pes demunt dels altres deus, y fa penetrar en los cors seus propòsits oposats. De sobte 's causan ofensas ab un estrépit terrible. Ressona l' ampla terra y'l cel inmens repeteix sons estridents. Júpiter los sent desde 'l cim del Olimpo; y riu en son interior y s' alegra de veure 'ls deus entregáis á la discordia. S' embesteixen, y Marte, 'l primer, destructor de las armaduras, tirantse contra Minerva, llansa en má, li dirigeix aquestas paraulas ultrajantas:
«¿Com es, gossa impúdica, que cridas entre 'ls deus á la Discordia? Téns un atreviment insaciable, y 'l teu cor está inflat d' orgull. ¿Has oblidat ja que un dia exitares á Diomedes perque'm dongués un colp ab sa llansa esplendenta? Tu eras la que li dirigías lo brás y ocasionares una ferida á mon cos diví. Espero que ara mateix vas á expiar lo mal que 'm féres »
Diu aixó, y pega en l' escut, arma horrible que resistiria fins al mateix llamp de Júpiter. Lo sanguinari Marte, donchs, li pega ab sa robusta llansa. La deesa recula, y ab sa forta ma, agafa de la plana una enorme pedra, de las que antiguament, los primers homes, posavan pera fitar los límits d' un camp. La tira, y toca á la garganta al deu de la guerra, fentli flaquejar los genolls. Cau y cubreix lo seu cos, set jornals de térra; la cabellera se li embruta de pols. Al voltant d' ell sas armas ressonan. Minerva riu de goig, y gaudintsen exclama:
«¡Insensat! ¿No habías pensat, fins ara, de quina manera puch gaudirme d' aventatjarte, comparant la teva forsa ab la meva? ¡Sens dubte deus sentir l' efecte de las malediccions de ta mare irritada perque has abandonat als Grechs pera ajudar als pérfits Troyans!»
Ditas aquestas paraulas, gira 'ls seus ulls brillants. En aquell moment Vénus, filia de Júpiter, agafa per la ma y conduheix al deu ferit que suspira llastimosament, reanimant ab pena 'l seu esperit.
Juno s' adona d' ells, y dirigintse á Minerva, diu:
«¡Ay! infatigable filla del senyor del escut, guayta á aquesta gossa impúdica, com á través de la multitut, conduheix fora de la batalla
