Pàgina:Iliada (1879).djvu/280

Júpiter, fins pe'ls mateixos fills d' un riu. Segons he entés, lo teu origen arrenca del Axios d' estensa corrent; jo 'm glorío d' ésser descendent del poderós Júpiter. Lo guerrer que m'engendrá regna demunt de nombrosos Mirmidons: es Peleo, fill d' Eaco, y'l seu pare nasqué del soberá dels deus, qual descendencia aventatja á la dels rius, com ell mateix aventatja á aquestas divinitas. Aqui tens aprop teu al caudalós Xanto, y mira com no pot fer res per tú. No, no es possible combatre ab lo fill de Saturno. Lo rey Aqueloo mateix, no rivalisaria ab ell, ni tampoch l' ample y profon Occeá d' ahont venen tots los rius, la mar eutera, 'ls pous y las fons. L' Occeá tem també 'l liamp del senyor dels trons y quan aquest amenassa desde dalt del cel, aquell s' estremeix.»
 Diu aixó, arrenca del marge la llansa de bronzo, y abandona allí al guerrer sense vida. Asterópeo jau demunt l' arena; l' aiga arriba á cubrirlo á voltas; al seu entorn, las anguilas, los peixos s' ajuntan, li arreucan lo greix del ronyons, y l' devoran famolenchs.
 Los Peonis, al veure que l' seu capdill ha estat vensut en lluyta terrible per la forta espasa del Eácido, fugen á través dels remolins del riu. Lo vencedor va perseguintlos y mata á Tersiloco, á Midon, á Astipilo, á Mnesos, á Trasios, á Enios y á Ofelestes. Sens dupte hauria encara ocasionat nombrosas víctimas, si Xaton airat, prenent la figura d' un héroe, no li liagués fet sentir, desde l' fons de un remolí, aquestas paraulas amenassadoras:
 «¡Oh Aquiles! tu aventatjas als demés mortals tant en iniquitat com en valentia, y per altra part los mateixos deus te protegeixen. Si 'l fill de Saturno 'l permet que extermines á tots los fills de Dardanos persegueixlos fora del meu seno, y realisa tas grans accions en la plana. La meva corrent tant transparenta, está plena de cadávres, y no puch abocar á la mar divina las mevas aigas detingudas pel morts; y tu continuas donant terribles colps; créume donchs, amaina la matansa, perque sino ¡oh capdill dels guerrers! m' omplas d: estupor.»
 Aquiles li respon en aquestos termes:
 «Tus desitjós ¡oh Escamandro! s' cumplirán; pero no deixaré pas de matar orgullosos Troyans sense haber lograt tancarlos dintre de sas murallas, y sense haber combatut ab Héctor: es precis que 'm vence ó que caigue baix los meus colps.
 Diu aixó; després, semblable á una divinitat funesta, 's tira contra 'ls Troyans. Allavors lo riu 's dirigeix á Febo. «¡Ay! no 't recordas dels avisos del fill de Saturno, que t' ha pres¬ crit que pennaneixeses entre 'ls Troyans y que 'ls defengues fins á las últimas clarors del dia, fins á que 'ls camps se cubrissen de tenebras.»
 Quan diu aquestas paraulas, Aquiles pren ánim desde la ribera y 's tira en mitj de la corrent. Lo riu de sopte s' infla ab furia; la seva