______
En lo pas del impetuós Xanto, riu cristallí que deu l' origen al inmortal Júpiter, Aquiles divideix en duas parts als Troyans. Persegueix als uns envers á Ilió y 'ls dispersa esporuguits per la mateixa plana ahont la vigilia 'ls Grechs fugian dispersats, quan lo furor de Héctor triumfava; y Juno, pera contenir als fugitius, estén alseu demunt una espessa boyra. L' altra meitat se tira en la corrent profonda del riu d' aiga argentada. Los guerrers cauhen ab estrépit, en l' aigua se sent lo ressó; las marges escarpadas, al lluny, retornan un eco prolongat. Nedan fent crits y dispersats lluytan contra las onadas. De la mateixa manera que perseguidas per una viva flama, que de sobte esclata, las llagostas saltan espantadas fins ala vora del riu, mes l' infatigable foch las alcansa y 's tiran al aiga, aixis mateix á la presencia d'Aquiles, del Xanto la correat profonda s' omple d' unamunió confusa de carros y guerrers.
L' héroe al mateix temps, descendent de Júpiter, deixa en la ribera arrambada en un tamarindo, sa formidable llansa, y armat no mes ab l' espasa, avansa semblable á una divinitat. ¡Ah, quins espantosos propòsits porta de cap! ¡quins colps dona fent remolinejar lo bras! ¡quinas queixas! ¡quina matansa! ¡cóm l' aiga s' enrojeix de sanch! Aixís com devant d' un enorme dufí, 'ls peixos fugen plens d' espant y omplen las grutas secretas de las badías apacibles, perqué 'l monstre marí devora á tots los que agafa, aixís los Troyans atravessant las aigas agitadas, s'arrupeixen sota las escarpadas marges del Xanto. Quan Aquiles te 'l bras cansat de semblant matansa, esculleix en lo riu á dotze joves cautius, en expiació de la mort del fill de Menecios; los arrastra cap á la ribera, plens d' espant com cervos cadells; los hi lliga las mans darrera l' espatlla ab las graciosas corretjas que portan ells mateixos al voltant de sas onejantas túnicas; y ordena als seus companys que 'ls menen cap als vaixells. Tot seguit se 'n entorna riu endins, desitjant ab ardor fer nova matansa.
