Pàgina:Iliada (1879).djvu/274

sé dir frases mortificantas y mots insolents; y també sé que ets brau y que valch menys que tu. Pero la nostra sort se troba entre las mans dels deus; pot ser, encara que siguí jo 'l mes débil, te arrencaré la vida disparant la meva llansa. Lo meu dart també porta punta d' acer.»
Dihent aquestas paraulas, remolineja y fa volar la seva llarga pica, de freixa, que Minerva ab un buf fa recular, separada del ilustre Aquiles. La deesa bufa dolsament y la llansa, reculant cap á Héctor, cau als seus peus. Allavors Aquiles avansa plé de rabia; ab furor vol matar al héroe y fa crits horribles. Mes Apolo agafa á Héctor y lo alsa ab facilitat, com pot ferho un deu; després lo rodeja d' una boyra espessa.
Tres vegadas lo fogós y diví Aquiles salta, embestint ab la llansa en la má; tres vegadas l' enfonsa no més en la térbola boyra. Quan, semblable á una divinitat, per quarta vegada 's precipita, pronunciá rápidament aquestas amenassas:
«¡Innoble cá! t' escapas una vegada mes de la mort que t' ha passat per la vora. Apolo t' ha salvat, perque may te descuidas de ferli pregarías quan t' atreveixes á ficarte entre la tempesta dels darts. Mes jo 't faré mossegar l' arena si torno á trovarte, y algún dels deus vol protegirme. Ara vaig á perseguir á tots aquells que 'l meu bras pugui alcansar »
Ditas aquestas paraulas, fereix en la garganta á Driops que cau á sos peus y l' abandona. D' una llansada al genoll, detura en sa carrera á Democos, fill de Filetor, guerrer gran y valerós; després ab la espasa li arrenca la vida. Los fills de Bias, Laogonos y Dardanos, avansan montats en un mateix carro; s' hi precipita y 'ls fa rodolar per terra, l' un traspassat ab la llansa, l' altre ferit ab l' espasa. Tros, fill d' Alastor, se li tira als peus, li abrassa 'ls genolls y li demana aixis la vida:
«Despedeixme en vida y no 'm mates, tenim la mateixa etat; apiádat de ma jovenesa.»
¡Insensat! ¡ignora que Aquiles es inexorable! No era pas Aquiles un home dols, de carácter afable, sino excitat, per la cólera. Li te 'ls genolls abrassats y li demana clemencia, ab ardor, mes l' héroe li pega ab la espasa un colp terrible al pit; lo fetje li surt per la ferida entre borbolls de sang negre que se li escampa pel devant. La vida li fuig y las tenebras li tapan la vista. Aquiles se acosta á Mulios y ab la pica 'l fereix de l' orella; al instant la punta li surt per l' altra orella. Després d' aixó, enfonsa l' espasa en lo cap d' Equeclos, fill d' Agenor; la fulla queda calenta de sanch fins á l' empunyadura: la fúnebre Mort y la Parca violenta s' apoderan del Troyá. Tot seguit fa penetrar la punta de bronzo pel colze de Deucalió, en lo siti ahont s' ajuntan los muscles. Lo guerrer deixa caure 'l seu bras apesarat,