Pàgina:Iliada (1879).djvu/273

llansa en mitx del front, y li parteix lo cráneo. L' héroe cau ab estrèpit, y 'l vencedor, gaudintsen, diu:
«¡Aquí 'tinch estés, fill d' Otrinto.'l mes valerós dels homes! Aquí 't trabas mort, y tens la familia en las riberas del llach de Gigeo, que rega 'ls teus camps patris, prop del Hilos abundós en pesca, y del profon Hérmos.»
Mentres aixis se 'n gaudeix, las tenebras embolcallan la vista de Ifitió, y las rodas dels carros, que 'ls Grechs fan anar avant, lo trossejan. Aquiles mata després á Demoleó, fill d' Antenor, combatent formidable; lo fereix del pols, lo casco de bronzo no detura la punta de la llansa; aquesta atravessa, trenca l' os, esmicola'l cervell y aclaba ab lo valent Troyá en tota la forsa del seu ardor. Tot seguit, al veure que Hipodamas salta de son carro pera fugir, l' atravessa per entre las duas espatllas: lo Troyá exhala l' ánima queixantse ab amargura. Aixis com un toro, arrastrat per joves devant del rey Neptú, fa brams prolongats, que al sentirlos lo deu se 'n alegra, del mateix modo gemega 'l guerrer ferit, fins y á tant que l' ánima li abandona l' ossamenta. Mentrestrant Aquiles ha girat la seva llansa contra 'l diví Polidoro, fill de Priam. L' anciá li había privat de combatre, perque era 'l mes petit dels seus nombrosos fills, y era 'l que ab mes tendresa s' estimava. Aventatjava á tots los germans seus en las carreras; y ara, en aquest dia, pera mostrar follament la seva agilitat, se 'n ha anat fins á las primeras filas fins que ha rebut lo colp fatal. Lo fogós y diví Aquiles al véurel empendre la carrera, li travessa ab la punta mortal, en mitx de la esquena, en lo siti ahont las anellas d' or del talabart s' encreuhen formant una doble corassa. Lo bronzo passant lo cos, li surt pel devant. Polidoro, jamegant, cau ne genolls; las espantosas tenebras lo rodejan, y al sentirse 'l desfalliment, s' aguanta ab las mans en la ferida, las entranyas.
Héctor s' adona de que son estimat germá cau en terra y que ab las mans se deté las entranyas. Un núvol de dolor tot seguit se li posa á la vista; no pot resignarse mes temps á permaneixer apartat de la batalla; y ardorós com la flama, se 'n vá al devant d' Aquiles y brandeja la seva llansa afilada. Apenas lo fill de Peleo 'l veu, corre cap á n' ell y diu, gaudintse:
«S' acosta tant mateix, aquest home que ha torturat tant crudelment la meva ánima, lo matador del meu company estimat. Tal vegada haurá acabat alló de fugír l' un del altre en lo camp de batalla.»
Diu aixó, y llansant á Héctor una mirada fulminanta, afageix:
«Vina donchs, acóstat encara mes, perque't trobes mes prompte en los límits de la mort.
—Fill de Peleo, li respon sense conmoure's lo brillant ¡Héctor, no 't cregas espantarme com á una criatura ab tas paraulas. També jo