no rebe dels enemichs cap fracás. Mes endevant, á la sort del llí que la Parca ha filat per ell desde 'i seu naixement, obehirá la seva predestinació. Pero si no 's sent assessorat de tot aixó per la veu dels deus, quedará esglayat d' espant al veure aparèixer una divinitat en lo mes encés de la lluyta; perque 'ls deus son temibles quan se presentan á la vista dels liomes.
—Juno, respon Neptú, no t' irrites de tal modo, que aixó desdiu de tú. Nosaltres som en gran manera 'ls mes poderosos, y no voldria pas entrar en lluyta contra 'ls altres deus. Apartémnos, donchs, y tranquils al cim d' aquestos pichs, deix em als guerrers combatre segons la seva voluntat. Si Marte, ó si Febo 'ns provocan detenint al fill de Peleo, subjectant lo seu valor, no tardarém en trobarnos lluytant, y crech que tot seguit, dominats per nostres brassos irresistibles, fugirán al interior del Olimpo pera barrejarse en l' assamblea dels inmortals.»
Ditas aquestas paraulas, lo deu que conmou la térra los conduheix en lo cim de la muralla del diví Hércules, que un jorn Palas y 'ls Troyans construiren perque servís á aquest héroe de refugi contra 'l monstre marí, quan desde la platja l' anava perseguint per la plana. Alli Neptú s'assenta, ab las altras divinitats, rodejat d'un núvol impenetrable.
Del altre costat, al cim de la fértil collada del Simois al teu entorn, noble Febo y al entorn de Marte, destructor de las ciutats, séuhen los deus favorables als Troyans. Aixis d' una y altra part los deus inmóvils maduran los seus intents; uns y altres refúsan comensal' lo terrible combat, al qué Júpiter, desde dalt de son trono 'ls incita.
Entretant los dos exércits ocupan la plana y per totas parts resplandeix lo bronzo dels guerrers y dels carros. La terra ressona baix los passos precipitats d' aquesta inmensa munió. Dos héroes d' un valor que sobrepuja al dels altres, apareixen en mitj de l' arena, y frisan pera bátrerse: Eneas, fill d' Anquises y 'l diví Aquiles.
Eneas es lo primer en avansar. amenassador; agita la crinera del seu casco de bronzo; estén devant del seu pit son escut formidable y remolineja la seva prolongada llansa. Aquiles se tira al devant seu. Del mateix modo que un lleó destructor á qui 'ls pastors, y tota la població de la comarca han resolt matar: primerament ell los desprecia; mes quan un dels joves é impetuosos guerrers l' ha ferit ab la seva llansa, se recull, ab la boca oberta, regalant escuma per entre las dents; lo seu cor valent en son pit gemega, ab la qua 's colpeja 'ls costats y s'anima á combatre; 'ls ulls li brillan; per últim salta endevant ab furor, decidit á destrossar á un dels pastors ó á morir en la primera fila; aixis mateix la cólera, y 'l generós cor d' Aquiles l' excitan á posarse al devant del magnánim fill d' Aquises.
Pàgina:Iliada (1879).djvu/268
Aquesta pàgina ha estat revisada.
