Pàgina:Iliada (1879).djvu/267

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Aixis los deus van avansant los uns contra 'ls altres. Mentrestant Aquiles frisa pera penetrar entre las columnas deis Troyans, y pera trobarse ab Héctor; la seva ánima l' excita á assaciar ab sanch d' aquest héroe al invencible deu de la guerra. Allavors, Apolo dirigeix contra d' ell á Eneas, á qui inspira una forsa divina; prenent la figura y la veu de Licaon, fill de Priam. emprent al fill d' Anquises y li diu:
 «Eneas, ¿qué s' han tornat las amenassas que vuidant la teva copa feyas devant dels v'eys troyans? ¿No 'ls feyas la promesa de lluytar contra 'l fill de Peleo?
 —Fill de Priam, contesta l' héroe, ¿perqué, contra 'ls meus desitjos, m' incitas á combatre contra 'l superbiós Eácido? No seria pas la primera vegada aquesta que probaria ab ell la forsa; la seva llansa ja m' obliga á fugir en l' Ida, quan va caure sobre nostres inmensos remats y va destruir á Lirneso y Pedaso. Júpiter va salvarme excitant la meva forsa y la llaugeresa dels meus genolls. Certament, hauria sigut batut pel bras d'Aquiles y de Minerva, la qui, al devant d' aquest héroe, li donava la victoria, y l' animava perque exterminés als Troyans y als Lélegas. No está concedit á cap mortal lo poguerlo combatre; sempre va al seu costat una divinitat que li allunya 'l perill, mentres que 'ls seus darts vólan drets á la punteria y no 's deturan sense haber malmés las carns dels guerrers enemichs. No; si un deu equilibrés la fortuna d' un y altre, Aquiles, encara que fos de bronzo, com d' esserne 's gaudeix, no 'm vencería pas ab facilitat.
 —¡Donchs be, oh héroe! li respon Apolo, invoca igualment als deus eternals! Te diuhen fill de Vénus, de Júpiter nascuda; Aquiles es fil, d' una divinitat de classe inferior: perque la teva mare es descendenta del senyor dels deus, y la seva ho es del vell Nereo. Dirigeix' donchs, dret contra d' ell lo bronzo inflexible; no tingas por de sas injurias ni de sas amenassas.»
 Diu aixó, y inspira al pastor de pobles una forsa divina. Eneas se llensa á través dels primers combatents, resplandent de bronzo, y no deixa d' esser apercebut per Juno; lo veu aparèixer fora del grupo dels guerrers y avansar contra Aquiles, y reunint prop d' ella als deus favorables als Grechs, los hi diu:
 «Penseu ¡oh Minerva! ¡oh Neptú! ab l'éxit d'aquest combat; Eneas va contra l' Eácido, perque Apolo l' excita. Creyeume, detinguem á aquest deu, ó be que un de nosaltres se pose al costat del fill de Peleo, y li dongue una gran forsa, puig tinch por que 'l cor no acabe per faltarli, y convé que sápiga de quina manera es benvolgut pels mes poderosos inmortals. Perque aquestos que ara, com avans, protegeixen als Troyans, están mancats de poder. Nosaltres hem baixat tots del Olimpo y prenem part en la batalla perque Aquiles avuy