Pàgina:Iliada (1879).djvu/266

pas gayre estona devant seu; ells, que fins ara al véurel apareixe han tremolat d' espant. Ara, plé de rabia ab motiu de la mort del seu amich, tinch por que destruirá las murallas d' Ilió. á pesar del destí.»
Aixís parla 'l fill de Saturno, y torna á excitar lo combat inevitable.
Los inmortals, dirigits per diversos sentiments, se llensan á la ba¬ talla. Juno baixa prop de la flota ab Minerva, Neptú que rodeja la térra, y l' útil Mercuri, dotat d' un esperit subtil; Vulcá, segur de la seva forsa, 'ls segueix tot saltant, perqué las sevas camas febles, se doblegan baix lo pes del seu corpulent cos.
Los Troyans tenen de part seva, á Marte, del casco esplendent, á Febo de la llarga caballera, á Diana, fletxadora segura, á Latona, á Xanto, y á Venus, aimadora dels somrisos.
Tant com aquestas divinitats se mantingueren apartadas dels guerrers mortals, los Grechs s' ufanavan, perqué l' aparició d' Aquiles tant temps allunyat de las batallas, los habia animat; y 'ls Troyans, plens de temor, se posaren á tremolar al aspecte del fogós Eácido, brillant ab sa armadura, parescut á Marte, flagell dels homes. Més apenas los deus baixats del Olimpo s' han barrejat entre uns y altres combatents, l'irresistible Discordia s' aixeca entre mitj d' ells y excita á tots los guerrers d' abduas parts. Minerva crida, tant aviat en las marges del fosso obert devant la muralla dels Grechs, tant aviat prop del rompent de las onadas ressonadoras. Marte, parescut á una funesta tempestat, crida, ja en lo cim de la ciutat dels Troyans, ja corrent per las serras fèrtils que costejan lo Simois.
Tant aviat com los ben haurats inmortals han dirigit, l' un contra l' altre, 'ls dos exércits, y entre aquestos han agitat la funesta Discordia, Júpiter, desde dalt de son trono, llensa terribles llamps explendorosos, y Neptú fá tremolar la terra. Conmou al mateix temps, los cims elevats de las montanyas; l' Ida, coronat de vinyas; la ciutat dels Troyans, y 'ls vaixells dels Grechs. Lo rey dels morts, Plutó, en sas moradas subterráneas, está ple d' espant; salta de son trono y fá un crit d' esglay; tem que 'ls colps formidables de Neptú no esberlen la terra, y mostren als ulls dels homes y dels inmortals las mansions tenebrosas, terribles, á las qué 'ls mateixos deus tenen horror. ¡Tant gran es l' estrèpit que ocasiona 'l xocamentde las divinitats entregadas á la Discordia!
Contra 'l rey Neptú, 's deté Febo Apolo, armat ab sas fletxas lleugeras; devant del ferotxe Marte 's troba Minerva; á Juno s' oposa la germana del deu que dispara lluny los darts, Diana fletxadora segura, armada ab un arch d' or. Latona está cara á cara del poderós Mercuri; y á Vulcá li presenta la contra 'l caudalós riu alborotat, conegut pels homes per Escamandro, y que entre 'ls inmortals s: anomena Xanto.