Pàgina:Iliada (1879).djvu/264

armas com alas de ploma, que portan al capdill de pobles. Allavors treu del estoig la llansa del seu pare, arma formidable que ningú mes entre 'ls Grechs pot manejar. Un dia, per l' ilustre Peleo, Quiró va escullí, en los cims del Pelió. una enorme freixa, funesta per tants héroes; no mes Aquiles la maneja ab facilitat. Al mateix temps Alcimo y Automedon preparan los corcers subjectantlos al jou ab preciosas corretjas; los hi passan lo fré á la boca y estenen enrera las bridas fins al siti ferm. Automedon porta 'l fuet en sas mans déstras y salta demunt del carro. Aquiles, vestit d' or y de bronzo, puja al seu costat, y resplandeix ab sa armadura, lo mateix que l' infatigable sol. La seva veu encoratja als corcers de Peleo.
 «Xanto y Balio, ilustre rassa de Podarga, no penseu en portar á vostre amo en las filas dels Grechs fins que acabarém de combatre; y no l' abandoneu pas mort en la plana, com á Patroclo.»
 A aquestas paraulas, subjectat en lo jou, 'l seu caball Xanto, llauger de camas, li parla; inclina de sobte 'l cap, y tota sa crinera del coll penjant li arrossega per terra; Juno, deesa dels brassos blanchs, l' ha dotat de paraula.
 «Si, sens dupte, li diu, impetuós Aquiles, nosaltres te salvarém; ab tot, lo jorn de la teva mort s' acosta, mes nosaltres no hi tindrém cap culpa, sino un deu poderós y l' inexorable Parca. No ha pas sigut perque nosaltres tinguessem culpa ni peresa, si 'ls Troyans han tret l' armadura á Patroclo; pero 'l deu poderosíssim que va parí l' hermosa Latona ha mort al teu company en la primera fila, y ha concedit la victoria al diví Héctor. Encara que correguessem ab la pressa de Cefir, lo mes llauger dels vents, lo teu destí sempre ha d' esser caure baix los colps d' un home y d' un deu.»
 Diu aixó, y sobtament las Erínnias li deturan la paraula: l' im¬ petuós Aquiles li respón tot airat:
 «Xanto, ¿cóm es que 'm vaticinas la mort? aixó no t' está bé. Ja sé ben be que 'l meu destí es morir en aquestas platjas, apártat de mon pare y de ma estimada mare. Pero ¿qué hi fá? no reposaré mica avans d' haber deixat als Troyans cansats de donarnos batallas.»
 Ditas aquestas paraulas, fa grossos crits, y dirigeix son carro envers las primeras filas.