Pàgina:Iliada (1879).djvu/262

dolorós; ab tas mans se desgarra 'l pit, lo coll delicat, l' encantador rostre, y, desfentse en plors, hermosa com una deesa, esclama:
«¡Patroclo, lo mes estimat amich del cor d' una infortunada! quan vaig sortir de la tenda, vaig deixarthi viu, y ara al retornarhi ¡oh capdill de pobles! t' hi trobo mort. ¡Ah, de quina manera las desgracias se m' encadenan! ¡Lo jove espós - que m' habian escullit lo meu pare y la meva venerable mare, l' he vist destrossat per lo bronzo afilat devant de nostras murallas! ¡En lo mateix jorn he vist caure morts los tres germans benvolguts criats per la meva mare! ¡Oh Patroclo! tu procuravas consolar mas penas, quan l' impetuós Aquiles hagué mort al meu espós y destruit la ciutat del diví Mines; tú 'm deyas que l' ilustre fill de Peleo 'm pendria per dona, me conduiria á la Phtía en sas naus, y celebraria las festas de nostre casament en lo país dels Mirmidons. ¡Y ara, demunt teu llenso llágrimas á doll, ilustre héroe, plé sempre de dolsura!»
Dient aquestas paraulas, singlota dolorosament, y las altras cautivas llensan també amargas queixas, en apariencia per la mort de Patroclo, pero en realitat per sas propias desgracias. Al mateix temps los capdills dels Grechs, disposantse al voltant d' Aquiles, li suplican que menje alguna cosa, més ell ho refusa sospirant:
«¡Vos ho suplico, oh estimats companys! y voldria persuadirvos de que acabesseu de pregarme que esforse la meva ánima ab viandas y vi, perque só presa de un terrible dolor; esperaré, sense cap dificultat fins á la posta del sol.»
Diu aixó: y 'ls capdills se separan; pero 'ls dos Atridas, Ulisses, Néstor, Idomeneo, y 'll vell escuder Fénix se quedan, y s' esforsau, si be que en va, en distreure las sevas penas, no 'l ne pot distreure res, fias que 's fique en lo burgit del combat sangrent. Se recorda del seu amich; freqüents sospirs s' escapan del seu pit; y esclama:
«¡Infortunat! no fa molt temps ¡oh, 'l mes estimat dels meus companys! que preparavas ab zel y ab llestesa 'l desdejuni abundant que preniam en nostras tendas, quan los Grechs se donavan pressa á menar cap als escuders troyans al deplorable Marte. Ara 't trobas estés, ab lo pit destrossat; y per causa dels meus pesars, lo meu cor s' absté de probar las viandas y begudas que aqui tinch. No, jamay res me fará sofrir un dolor tant crudel, ni que sapigués la nova de la mort del meu pare, lo qui tal vegada en aquest moment, en la Phtia plora llágrimas amargas, pensant ab son fill, que, lluny d' ells en terra estrangera, fa la guerra als Troyans, per causa de la detestable Helena; ni tampoch que perdés á mon estimat fill, que crian en Esciros, Neptolomeo, si es que encara respira, dotat d' una bellesa divina. ¡Feya molt temps que tenia jo l' ilusió de que moriria sol en los camps troyans, lluny de la platja d' Argos! Pensava ¡oh Patroclo! que tú retornarías á la Phtia; que, pera conduhirlo en ton negre vaixell, pendrias al meu fill en Esciros, que li donarías poses-