del que 's quedaria endarrera, prop dels vaixells. Sortim donchs tots junts; anem envers los Troyans, y despertem de nou al ferotje Marte.»
Ditas aquestas paraulas pren als fills del ilustre Néstor, com també á Méges, Toas, Merion, Licomedes. fill de Creon, y Melanipo. Áquets héroes lo segueixen á la tenda d' Agamemnon, fill d' Átreo. Tal dit, tal fet; pórtan set trípodes, com l' Atrida ho tenia promés, y vint safatas reáplandentas; ménan dotze caballs; y condueixen també set donas intaxables, destras en las labors de son sexo; l' hermosa Briseida fa vuit. Ulíses al seu devant porta deu talents d' or complerts, pesats per ell mateix; y 'ls demés joves Grechs van carregats d' altres presents. Tots los deixan en mitj de l' assamblea, y Agamemnon s' alsa. Al mateix temps Taltibi, de veu igual á la dels deus, porta un singlá, y 's posa devant del capdill dels pobles. L' Atrida 's treu lo punyal que sempre dú penjat en la vaina de sa grossa espasa. Arrenca á la víctima alguns pels, primicias del sacrifici; després, estesas las mans, dirigeix la seva pregaria á Júpiter. Los Grechs, com deu ferse, s' están inmóvils escoltant al seu rey. Aquest, quan ha finit sa pregaria, alsa 'ls ulls al cely esclama:
«Poso per testimoni primerament it Júpiter; lo mes poderós y 'l millor dels deus; poso per testimoni á la Terra, al Sol y á las Erinnias, que sobre la terra fan expiar als homes los falsos juraments; y juro que jamay he posat la má demunt de la jove Briseida, ni baix lo pretext de ferla dormir ab mí, ni per cap altra cosa; que ha sigut sempre respectada en ma tenda. ¡Si fés un fals jurament, que'ls deus m' omplen de mals, com castigan al perjur!»
Diu aixó, y enfonsa 'l bronzo en lo coll de la víctima. Taltibi la fá remolinejar y la llensa en las aiguas blanquinosas que banyan la platja, perque serveixi de menjar als monstres marins. Allavors Aquiles s; alsa en mitx dels Grechs belicosos, y parla en aquestos termes:
«Poderós Júpiter ¡á quants desvaris has inclinat als mortals! Jamay l' Atrida hauria excitat tant fortament la meva cólera; jamay m! hauria tant desatentadament pres la jove cautiva, contra ma voluntat, si 'l fill de Saturno no hagués resolt sacrificar una porció d' héroes grechs. Ara aneu á desdejunarvos, y després marxarém tots junts al combat.»
Dient aquestas paraulas, la movible assamblea queda disolta; los guerrers se dispersan y cada qual se 'n vá al seu vaixell. Al mateix temps los Mirmidons prénen los presents, se 'ls emportan envers las naus del diví Aquiles, y 'ls depositan en sas tendas; las cautivas prenen assiento, y 'ls ilustres escuders posan los corcers en las caballerissas. Allavors Brissida, parescuda á la rossa Vénus, s' adóna de Patroclo, malmés pel bronzo afilat. Se li tira al demunt, fent un crit
